Psicòloga i Terapeutaa Igualada

Ansietat social: què és, símptomes i com superar-la

Ansietat social: què és, símptomes i com superar-la

Has sentit mai una por intensa a ser jutjat o avaluat negativament pels altres? T'has trobat evitant situacions socials per la incomoditat que et generen? Si és així, és possible que estiguis experimentant ansietat social, un dels trastorns d'ansietat més freqüents i, malauradament, més infradiagnosticats.

L'ansietat social afecta aproximadament un 7-12% de la població al llarg de la seva vida i sol començar durant l'adolescència. Tot i la seva prevalença, moltes persones viuen anys amb aquest patiment sense saber que existeix un tractament eficaç. En aquest article, com a psicòloga sanitària especialitzada, t'explico tot el que necessites saber sobre l'ansietat social i com superar-la.

Què és l'ansietat social?

L'ansietat social, també coneguda com a fòbia social, és un trastorn d'ansietat caracteritzat per una por intensa i persistent a situacions socials on la persona creu que pot ser observada, avaluada o jutjada negativament pels altres. Aquesta por va molt més enllà de la timidesa normal i genera un malestar significatiu que interfereix amb la vida quotidiana.

Les persones amb ansietat social no simplement prefereixen evitar situacions socials; experimenten una activació fisiològica intensa (taquicàrdia, sudoració, tremolors, envermelliment) acompanyada de pensaments catastròfics sobre el que els altres pensaran d'elles. Això porta a un cicle d'evitació que, paradoxalment, reforça i manté la por.

Ansietat social vs. timidesa: diferències clau

Una de les confusions més freqüents és equiparar l'ansietat social amb la timidesa. Tot i que comparteixen certs elements, hi ha diferències fonamentals:

  • Intensitat: La timidesa genera incomoditat, l'ansietat social genera un patiment intens i desproporcionat.
  • Evitació: La persona tímida pot sentir-se incòmoda però participa en situacions socials; la persona amb fòbia social sovint les evita completament.
  • Impacte funcional: La timidesa rarament impedeix el funcionament normal; l'ansietat social pot limitar seriosament la vida acadèmica, laboral i personal.
  • Anticipació: Les persones amb ansietat social poden passar dies o setmanes angoixant-se abans d'un esdeveniment social.
  • Autocrítica posterior: Després d'una interacció social, les persones amb fòbia social tendeixen a revisar obsessivament el que han dit o fet, buscant errors.

Símptomes de l'ansietat social

L'ansietat social es manifesta en múltiples nivells que s'influencien mútuament, creant un cicle que s'autoalimenta.

Símptomes físics

El cos reacciona com si hi hagués un perill real: taquicàrdia, sudoració excessiva (especialment a les mans), tremolors a les mans o la veu, envermelliment facial, tensió muscular, nàusees o malestar estomacal, sensació de «quedar-se en blanc», dificultat per parlar, i en casos extrems, atacs de pànic. Aquests símptomes físics sovint es converteixen ells mateixos en una font addicional d'ansietat, ja que la persona tem que els altres els notin.

Símptomes cognitius: les distorsions del pensament

Les persones amb ansietat social presenten patrons de pensament característics: sobrestimació de la probabilitat de fer el ridícul, atenció selectiva als senyals de rebuig, lectura de pensament (creure saber el que els altres pensen), personalització (creure que tot el món les observa), i estàndards excessivament alts sobre com haurien d'actuar socialment. Aquestes distorsions cognitives són un objectiu central del tractament psicològic.

Conductes d'evitació i seguretat

Les conductes d'evitació són la resposta més habitual: evitar parlar en públic, no assistir a festes o reunions, evitar menjar o beure davant d'altres, no fer trucades telefòniques, o evitar el contacte visual. Quan l'evitació no és possible, les persones solen recórrer a conductes de seguretat com preparar mentalment cada frase, aferrar-se al mòbil per evitar converses, o beure alcohol per desinhibir-se.

Tractament de l'ansietat social

L'ansietat social respon molt bé al tractament psicològic. La teràpia cognitiva conductual (TCC) és el tractament de primera elecció, amb taxes d'eficàcia que superen el 70% en estudis controlats.

El tractament sol incloure diversos components:

Reestructuració cognitiva: S'identifiquen i qüestionen els pensaments automàtics negatius i les distorsions cognitives que alimenten l'ansietat. La persona aprèn a avaluar les situacions socials de manera més realista i equilibrada.

Exposició gradual: De manera progressiva i planificada, la persona s'enfronta a les situacions que evita, començant per les menys amenaçadores. L'exposició repetida permet que el cervell aprengui que les situacions temudes no són realment perilloses.

Entrenament en habilitats socials: En alguns casos, és útil treballar habilitats concretes com iniciar converses, expressar opinions o gestionar conflictes interpersonals.

Quan l'ansietat social té les seves arrels en experiències d'humiliació, assetjament o rebuig durant la infància, el tractament amb EMDR pot ser molt beneficiós per processar aquests records traumàtics que alimenten la por social.

L'ansietat social en adolescents

L'adolescència és el període de major risc per al desenvolupament de l'ansietat social. Durant aquesta etapa, la preocupació per l'opinió dels altres és especialment intensa i pot cristal·litzar en un trastorn clínic si no es detecta a temps.

Alguns senyals d'alerta en adolescents inclouen: negativa persistent a assistir a l'escola o a activitats socials, dificultat per fer o mantenir amistats, ús excessiu de tecnologia com a refugi per evitar interaccions cara a cara, queixes somàtiques freqüents (mal de panxa, mal de cap) abans de situacions socials, i rendiment acadèmic per sota de les seves capacitats per por de participar a classe.

La teràpia infantil i juvenil adaptada a l'edat de l'adolescent és fonamental per abordar l'ansietat social en aquesta etapa, implicant també la família en el procés terapèutic.

Com donar el primer pas

Demanar ajuda per l'ansietat social pot ser especialment difícil, precisament perquè el propi trastorn genera por a ser jutjat. Si creus que pots estar patint ansietat social, vull que sàpigues que no estàs sol o sola, i que existeix un tractament eficaç que pot canviar significativament la teva qualitat de vida.

A la meva consulta, ofereixo un espai segur i sense judicis on podem treballar junts per superar l'ansietat social. Si prefereixes, pots començar amb la teràpia online, que pot ser un primer pas menys intimidant. No dubtis a contactar-me per a qualsevol consulta.

Preguntes freqüents
Preguntes Freqüents

Preguntes Freqüents

La timidesa és un tret de personalitat que implica certa incomoditat en situacions socials però que no impedeix participar-hi. L'ansietat social, en canvi, és un trastorn clínic on la por és tan intensa que porta a evitar situacions socials, causant un deteriorament significatiu en la vida quotidiana, laboral i personal. Una persona tímida pot sentir-se incòmoda, però una persona amb fòbia social experimenta un patiment real que limita la seva vida.

Amb el tractament psicològic adequat, la majoria de persones amb ansietat social experimenten una millora molt significativa. La teràpia cognitiva conductual amb tècniques d'exposició gradual té una taxa d'eficàcia molt alta. Tot i que algunes persones poden mantenir certa sensibilitat en situacions socials, aprenen a gestionar-la de manera que ja no els limita la vida.

L'adolescència és una etapa especialment vulnerable per al desenvolupament de l'ansietat social, ja que coincideix amb la formació de la identitat i la importància creixent del grup d'iguals. Els adolescents amb ansietat social poden tenir dificultats per fer amics, participar a classe, o evitar activitats extraescolars. És important detectar-ho aviat per evitar que es consolidi com un patró a l'edat adulta.

Sí, la teràpia online ha demostrat ser eficaç per al tractament de l'ansietat social. De fet, per a algunes persones amb fòbia social greu, començar la teràpia des de casa pot resultar menys amenaçant i facilitar l'inici del procés terapèutic. Progressivament, es pot anar treballant l'exposició a situacions socials reals.