La família és el primer i més important context de socialització de qualsevol persona. És on aprenem a relacionar-nos, a gestionar conflictes, a estimar i a ser estimats. Però precisament per la intensitat dels vincles familiars, els conflictes dins la família poden ser especialment dolorosos i difícils de gestionar. Com a psicòloga sanitària, treballo habitualment amb persones i famílies que busquen millorar les seves dinàmiques relacionals i trobar maneres més saludables de conviure.
Tipus de conflictes familiars més freqüents
Els conflictes familiars poden adoptar moltes formes, però alguns patrons es repeteixen amb freqüència:
- Conflictes de parella que afecten tota la família: Les discussions constants, la manca de comunicació o la desconnexió emocional entre els progenitors crea un clima de tensió que impregna tota la dinàmica familiar.
- Conflictes entre pares i fills adolescents: L'adolescència és una etapa de reafirmació de la identitat que pot generar xocs amb les normes i expectatives dels pares.
- Rivalitat entre germans: Les comparacions, la percepció de tracte diferencial o la competència per l'atenció dels pares poden generar conflictes que perduren fins a l'edat adulta.
- Conflictes intergeneracionals: Les diferències de valors, creences i estils de vida entre generacions (avis, pares, fills) poden crear tensions significatives.
- Conflictes davant canvis vitals: Un divorci, una malaltia, una pèrdua, la incorporació d'una nova parella o el naixement d'un fill poden desestabilitzar l'equilibri familiar.
Patrons de comunicació disfuncionals
La comunicació passiu-agressiva
En moltes famílies, el conflicte no s'expressa obertament sinó de manera encoberta: silencis punitius, comentaris irònics, sabotatge subtil o victimisme. Aquest patró és especialment destructiu perquè impedeix abordar els problemes reals i genera una atmosfera de desconfiança i ressentiment acumulat.
El triangle dramàtic de Karpman
Un patró molt comú en famílies disfuncionals és el triangle dramàtic, on els membres adopten rols de perseguidor (qui critica i culpa), víctima (qui se sent impotent i culpabilitza els altres) i salvador (qui intenta arreglar-ho tot). Aquests rols són intercanviables i perpetuen un cicle de conflicte que no es resol mai. Reconèixer aquest patró és el primer pas per sortir-ne.
L'escalada simètrica
Es produeix quan dues persones responen al conflicte augmentant progressivament la intensitat: un comentari provoca una resposta més intensa, que al seu torn genera una reacció encara més forta. Aprendre a reconèixer quan s'està entrant en una escalada i fer una pausa és fonamental per trencar aquest cicle.
L'impacte dels conflictes familiars en els fills
Els infants són especialment vulnerables als conflictes familiars. Encara que no en siguin protagonistes directes, perceben la tensió emocional i la interioritzen. L'exposició crònica a conflictes familiars pot generar:
- Ansietat i hipervigilància emocional (estar sempre pendents de l'estat d'ànim dels pares).
- Culpabilitat: molts infants creuen que els conflictes dels pares són culpa seva.
- Problemes de conducta o, al contrari, una excessiva adaptació i «bon comportament» per no generar més tensió.
- Dificultats per gestionar els propis conflictes a l'edat adulta, reproduint els patrons apresos.
- Problemes d'autoestima i inseguretat en les relacions.
Si els conflictes familiars estan afectant el teu fill o filla, la teràpia infantil pot ajudar-lo a processar les emocions i desenvolupar estratègies d'afrontament saludables.
Dinàmiques generacionals: el pes de la història familiar
Molts conflictes familiars actuals tenen arrels en dinàmiques que es transmeten de generació en generació. Patrons de comunicació, formes de gestionar les emocions, creences sobre els rols de gènere o expectatives sobre els fills es transmeten de manera sovint inconscient. Comprendre la història familiar no serveix per culpabilitzar ningú, sinó per entendre per què actuem com actuem i poder triar consciençmentment quins patrons volem mantenir i quins volem canviar.
En casos on els patrons familiars inclouen situacions de violència de gènere, és fonamental abordar-ho amb ajuda professional especialitzada, ja que el maltractament mai és un «conflicte familiar» sinó una situació d'abús que requereix intervenció específica.
Establir límits saludables
Una de les claus per millorar les relacions familiars és aprendre a establir límits saludables. Això implica:
- Identificar les pròpies necessitats: Què necessito per sentir-me bé en aquesta relació? Fins on estic disposat/da a cedir?
- Comunicar de manera clara i assertiva: Expressar els límits amb respecte però amb fermesa, sense agressivitat ni passivitat.
- Mantenir la coherència: Un límit que no es manté no és un límit. Ser consistent és fonamental perquè els altres respectin les nostres necessitats.
- Acceptar que establir límits pot generar incomoditat: Les persones acostumades a una dinàmica determinada poden reaccionar negativament als canvis. Això no significa que el límit sigui incorrecte.
Quan buscar ajuda professional
Si els conflictes familiars s'han cronificat, si la comunicació s'ha trencat, si hi ha patrons de relació que generen sofriment constant o si un canvi vital ha desestabilitzat la família, buscar ajuda professional pot marcar un punt d'inflexió. La teràpia ofereix un espai neutre on cada membre de la família pot expressar-se, on es poden identificar els patrons disfuncionals i on s'aprenen noves formes de comunicar-se i relacionar-se.
Des de la meva consulta a Igualada, ofereixo atenció tant presencial com teràpia online per acompanyar famílies i persones individuals que volen millorar les seves relacions familiars. No dubtis a contactar-me per començar el camí cap a una convivència més saludable.