L'adolescència és una de les etapes més complexes i apassionants del desenvolupament humà. És un període de transformació profunda en què els nostres fills deixen de ser infants per començar a construir la seva identitat adulta. Però també és una etapa de gran vulnerabilitat emocional. Com a psicòloga sanitària especialitzada en infants i adolescents, vull oferir als pares i educadors una guia completa per comprendre la salut mental adolescent, identificar els senyals d'alerta i saber com actuar.
El cervell adolescent: per què actuen com actuen
Per entendre la conducta adolescent, és fonamental conèixer el que passa al seu cervell. Durant l'adolescència, el cervell experimenta una remodelació profunda que no es completa fins als 25 anys aproximadament. I aquí rau la clau: les àrees responsables de les emocions, la impulsivitat i la recerca de sensacions (el sistema límbic, amb l'amígdala al capdavant) maduren abans que les àrees responsables del control d'impulsos, la planificació i la presa de decisions (el còrtex prefrontal).
Això explica per què els adolescents poden ser tan emocionals, impulsius i aparentment «irracionals». No és que no els importi o que ho facin expressament: el seu cervell està literalment en obres. Entendre això ens ajuda a ser més empàtics i a no interpretar la seva conducta com un atac personal.
Problemes de salut mental més comuns en l'adolescència
Ansietat
L'ansietat és el trastorn de salut mental més freqüent en adolescents. Pot manifestar-se com a ansietat social (por intensa a ser jutjat pels altres), ansietat generalitzada (preocupació constant per múltiples temes), atacs de pànic, fòbies específiques o ansietat davant els exàmens. La pressió acadèmica, la incertesa sobre el futur i la pressió social contribueixen significativament a l'ansietat adolescent.
Depressió
La depressió en adolescents no sempre es presenta com la tristesa clàssica. Pot manifestar-se com a irritabilitat constant, pèrdua d'interès en tot, cansament extrem, canvis en el son i l'alimentació, aïllament social, caiguda del rendiment acadèmic o expressions de desesperança. És important no confondre la depressió amb «coses de l'edat» ni minimitzar-la.
Trastorns de la conducta alimentària
L'adolescència és el període de major risc per al desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària com l'anorèxia, la bulímia o el trastorn per afartament. La pressió per aconseguir un cos «ideal», les comparacions a les xarxes socials i la baixa autoestima hi contribueixen. La detecció precoç és crucial per a un bon pronòstic. Si sospites que el teu fill o filla pot tenir un TCA, és important buscar ajuda especialitzada en trastorns de la conducta alimentària.
Autolesions
Les conductes autolesives són alarmantment freqüents entre adolescents. Entre un 15% i un 25% dels adolescents s'han autolesionat almenys una vegada. L'autolesió és una estratègia de regulació emocional disfuncional que indica un nivell de sofriment important i requereix atenció professional.
Senyals d'alerta: quan preocupar-se
Distingir entre els canvis normals de l'adolescència i els senyals d'alerta pot ser difícil. Com a referència, és important estar atents a:
- Canvis bruscos i persistents: Un canvi gradual és normal; un canvi sobtat i mantingut en el temps és un senyal d'alerta.
- Aïllament social significatiu: Voler passar temps a soles és normal; tallar completament les relacions socials no ho és.
- Caiguda acadèmica important: Una petita davallada pot ser normal; un descens dràstic i mantingut requereix atenció.
- Canvis en el son i l'alimentació: Alteracions significatives en els patrons de son o alimentació poden indicar un problema.
- Irritabilitat extrema o agressivitat: Un cert grau de rebel·lia és esperable; l'agressivitat verbal o física constant no ho és.
- Expressions de desesperança: Frases com «no val la pena», «estaria millor sense mi» o «no m'importa res» s'han de prendre seriosament.
- Consum de substàncies: L'experimentació puntual és diferent del consum regular o com a forma d'evasió.
- Autolesions: Qualsevol forma d'autolesió requereix atenció professional.
L'impacte de les xarxes socials
No podem parlar de salut mental adolescent sense abordar l'impacte de les xarxes socials. La investigació mostra que un ús excessiu de les xarxes socials s'associa amb majors nivells d'ansietat, depressió, insatisfacció corporal i problemes de son en adolescents. Alguns dels mecanismes implicats són:
- La comparació social: Les xarxes mostren versions idealitzades de la vida dels altres, cosa que genera insatisfacció i inadequació.
- La validació externa: La dependència dels «likes» i comentaris per a la autoestima crea una vulnerabilitat emocional important.
- El ciberbullying: L'assetjament a través de les xarxes té un impacte devastador i és més difícil d'escapar que el bullying presencial.
- La interferència amb el son: L'ús de pantalles abans de dormir altera els cicles del son, cosa que afecta directament l'estat d'ànim i el rendiment cognitiu.
- L'exposició a continguts nocius: Continguts relacionats amb autolesions, trastorns alimentaris o ideació suïcida són fàcilment accessibles.
No es tracta de demonitzar les xarxes socials, sinó de fomentar un ús conscient i establir límits raonables. El diàleg obert sobre l'ús de les xarxes —sense sermonejar— és molt més eficaç que la prohibició.
Com poden donar suport els pares
El rol dels pares durant l'adolescència canvia, però no disminueix en importància. Algunes claus per donar suport al teu fill o filla adolescent:
Mantén el canal de comunicació obert: No interroguis; crea espais de conversa informal. Demostra interès genuí sense jutjar. Escolta més del que parles.
Valida les seves emocions: «Entenc que estiguis enfadat» és molt més eficaç que «No és per tant». Validar no significa estar d'acord amb la conducta, sinó reconèixer l'emoció que hi ha al darrere.
Estableix límits amb afecte: Els adolescents necessiten límits, encara que els rebutgin. Estableix normes clares, negociables en la forma però fermes en l'essencial, i aplica conseqüències coherents.
Respecta la seva necessitat d'autonomia: L'adolescent necessita espai per explorar la seva identitat. Dona-li responsabilitats progressives i respecta la seva privacitat (dins uns límits raonables de seguretat).
Cuida't a tu mateix: Ser pare o mare d'un adolescent pot ser emocionalment esgotador. Cuidar el teu propi benestar no és un luxe, és una necessitat per poder estar present per al teu fill.
Quan buscar ajuda professional
No cal esperar que la situació sigui extrema per buscar ajuda. La teràpia infantil i adolescent pot ser molt beneficiosa en qualsevol moment: per prevenir problemes, per abordar dificultats incipients o per tractar trastorns ja establerts. L'adolescent necessita un espai propi on pugui expressar-se lliurement, sense la presència dels pares, amb un professional que l'escolti sense jutjar.
Si estàs preocupat pel teu fill o filla adolescent, o si com a educador detectes senyals d'alerta en algun alumne, no dubtis a contactar-me. La intervenció precoç pot marcar una diferència enorme en el pronòstic i el benestar futur del jove. Ofereixo atenció tant presencial a Igualada com teràpia online per facilitar l'accés a l'ajuda professional.