Mirar per la finestra d'un edifici alt, creuar un pont, pujar a una escala de mà o fins i tot veure imatges preses des de grans alçades. Per a les persones que pateixen acrofòbia, aquestes situacions generen una por intensa que pot arribar a paralitzar completament. L'acrofòbia és una de les fòbies més comunes, afectant entre un 3% i un 5% de la població, i pot limitar significativament la vida quotidiana i professional.
Què és l'acrofòbia?
L'acrofòbia és una fòbia específica definida com una por extrema, persistent i irracional a les altures. No s'ha de confondre amb el vertigen (que és un símptoma mèdic de sensació de gir) ni amb el respecte sa i natural que tots sentim davant precipicis o llocs elevats sense protecció.
La persona acrofòbica experimenta una ansietat intensa fins i tot en llocs perfectament segurs: un balcó amb barana, una terrassa d'un tercer pis, un mirador amb vidre protector. El cervell emocional interpreta l'alçada com un perill imminent, independentment de les mesures de seguretat reals.
Acrofòbia vs. vertigen: són el mateix?
Sovint es confonen, però són condicions molt diferents:
El vertigen és un símptoma mèdic: una sensació de gir o inestabilitat que pot tenir causes físiques com problemes a l'oïda interna, cervicals o pressió arterial. Es tracta amb un metge.
L'acrofòbia és una fòbia psicològica: una por apresa, irracional i desproporcionada a les altures. Tot i que pot provocar sensació de vertigen com a símptoma, l'origen és emocional, no físic. Es tracta amb un psicòleg.
Símptomes de l'acrofòbia
Reaccions físiques
Taquicàrdia, suor freda, tremolors a les cames, sensació de vertigen o inestabilitat, nàusees, tensió muscular extrema (especialment a les cames, que es «paralitzen»), dificultat per respirar i, en casos intensos, necessitat de posar-se a quatre grapes o asseure's al terra per sentir-se segur.
Reaccions cognitives
Pensaments intrusius de caure, imatges mentals de precipitar-se al buit, sensació que el terra «s'inclina» o que el cos és «atret» cap a la vora (l'anomenat «impuls de l'alt»), dificultat per pensar amb claredat i anticipació ansiosa dies abans d'haver d'anar a un lloc elevat.
Conductes d'evitació
Evitar pisos alts en hotels, rebutjar excursions de muntanya, no sortir a balcons o terrasses, evitar ponts, rebutjar ofertes laborals en oficines altes, no pujar escales de mà, i en casos greus, limitar-se a viure i moure's per la planta baixa.
Causes de la por a les altures
Component evolutiu: Segons la teoria de la «preparació biològica», la por a les altures té un valor de supervivència: els nostres avantpassats que respectaven les altures tenien menys probabilitats de caure. Però en l'acrofòbia, aquesta por natural s'amplifica fins a nivells disfuncionals.
Experiència traumàtica: Una caiguda, un ensurt a una alçada o presenciar un accident en alçada durant la infància pot condicionar la resposta de por. El tractament EMDR és especialment útil en aquests casos.
Aprenentatge vicari: Créixer amb un pare o mare acrofòbic que constantment alerta sobre els perills de les altures pot transmetre la fòbia als fills. La intervenció infantil pot prevenir la consolidació.
Conflictes vestibulars: En algunes persones, el sistema vestibular (equilibri) processa de manera alterada la informació visual a grans alçades, generant una discrepància sensorial que el cervell interpreta com a perill.
Tractament de l'acrofòbia
L'acrofòbia és una de les fòbies que millor respon al tractament, amb taxes d'èxit del 80-90%:
Exposició gradual
Es crea una jerarquia personalitzada: des de mirar fotos d'alçades, fins a estar en un primer pis, un tercer pis, sortir a un balcó alt, creuar un pont, etc. Cada pas es fa al ritme del pacient. L'objectiu és que el cervell aprengui que l'alçada no suposa un perill real quan hi ha mesures de seguretat.
EMDR
L'EMDR és molt eficaç quan la fòbia es va originar per una experiència traumàtica (caiguda, ensurt). Permet reprocessar el record perquè perdi la seva càrrega emocional i el cervell deixi d'associar «alçada» amb «perill de mort».
Eines de regulació emocional
Aprendre tècniques de regulació emocional, respiració i grounding (ancoratge al present) és fonamental per gestionar l'ansietat durant les exposicions i en el dia a dia.
Dona el primer pas
Si l'acrofòbia et limita —evites balcons, ponts, excursions, viatges o oportunitats professionals per por a les altures—, has de saber que superar-la és possible amb l'ajuda adequada. A la meva consulta d'Igualada i també a través de la teràpia online, t'acompanyo en el procés al teu ritme. Contacta'm per a una primera consulta informativa.