Què és l'anorèxia nerviosa?
L'anorèxia nerviosa és un trastorn de la conducta alimentària greu que es caracteritza per una restricció intensa de la ingesta alimentària, una por excessiva a guanyar pes i una distorsió significativa de la imatge corporal. La persona que la pateix es percep amb un pes excessiu malgrat trobar-se significativament per sota del pes saludable.
Es tracta del trastorn mental amb la taxa de mortalitat més alta: les complicacions mèdiques derivades de la desnutrició i el risc de suïcidi fan que entre el 5% i el 10% de les persones afectades morin com a conseqüència directa o indirecta del trastorn. Aquesta dada subratlla la importància del diagnòstic precoç i el tractament especialitzat.
L'anorèxia no és una qüestió de vanitat ni de voluntat. És una malaltia mental complexa amb bases neurobiològiques, psicològiques i socials que requereix un abordatge professional. Com a psicòloga especialitzada en TCA, ofereixo un tractament integrador que aborda totes les dimensions del trastorn.
Tipus d'anorèxia nerviosa
Anorèxia restrictiva
En aquest subtipus, la persona redueix dràsticament la ingesta calòrica sense recórrer a conductes purgatives. La pèrdua de pes s'aconsegueix mitjançant dietes extremadament restrictives, dejú perllongat i, sovint, exercici físic excessiu. És el subtipus més conegut i el que sovint s'associa a la imatge clàssica de l'anorèxia.
Anorèxia purgativa
En aquest cas, la persona combina la restricció alimentària amb conductes purgatives com vòmits autoprovocats, ús de laxants, diürètics o enemes. La presència de conductes purgatives augmenta el risc de complicacions mèdiques greus, com desequilibris electrolítics que poden causar arrítmies cardíaques.
Símptomes de l'anorèxia nerviosa
Símptomes físics
- Pèrdua de pes significativa i progressiva
- Amenorrea (pèrdua de la menstruació) en dones
- Caiguda del cabell i aparició de lanugo (vellositat fina al cos)
- Pell seca, freda i d'aspecte groc o grisenc
- Fatiga extrema, marejos i desmais
- Intolerància al fred (sempre tenir fred)
- Problemes gastrointestinals: restrenyiment, inflor
- Bradicàrdia (ritme cardíac anormalment lent)
- Fragilitat òssia i ungles trencadisses
Símptomes psicològics i conductuals
- Por intensa a guanyar pes o a engreixar-se
- Distorsió de la imatge corporal (veure's gras/a malgrat la primesa)
- Negació de la gravetat del baix pes
- Preocupació obsessiva per les calories, els nutrients i el pes
- Rituels rígids durant els àpats: tallar el menjar en trossos molt petits, separar aliments, menjar molt a poc a poc
- Evitament de menjars en públic o situacions socials amb menjar
- Exercici compulsiu, fins i tot estant malalt o lesionat
- Aïllament social progressiu
- Irritabilitat, ansietat i símptomes depressius
Causes de l'anorèxia nerviosa
L'anorèxia no té una causa única. És el resultat de la interacció de múltiples factors:
- Genètics: estudis amb bessons han demostrat que la genètica explica entre el 50% i el 80% del risc de desenvolupar anorèxia. Tenir un familiar de primer grau amb un TCA multiplica per 10 el risc.
- Neurobiològics: alteracions en els sistemes de serotonina i dopamina afecten la regulació de l'apetit, l'estat d'ànim i la sensació de recompensa.
- Psicològics: perfeccionisme, baixa autoestima, necessitat de control, rigidesa cognitiva, dificultat per expressar emocions i experiències traumàtiques.
- Socials: pressió cultural per la primesa, dietes restrictives, xarxes socials, bullying per l'aparença física, esports que valoren el pes baix (dansa, gimnàstica, atletisme).
En molts casos, l'anorèxia s'inicia amb una dieta aparentment "innocent" que progressivament es torna més restrictiva. Les experiències traumàtiques no resoltes també poden estar a l'arrel del trastorn, i en aquests casos el tractament amb EMDR pot ser especialment útil.
Conseqüències físiques de l'anorèxia
La desnutrició severa associada a l'anorèxia pot causar dany a pràcticament tots els sistemes del cos:
- Cardiovasculars: bradicàrdia, hipotensió, arrítmies cardíaques, insuficiència cardíaca.
- Endocrines: amenorrea, infertilitat, hipotiroïdisme, alteració del cortisol.
- Òssies: osteopènia i osteoporosi prematures, fractures per estrès.
- Neurològiques: atrofia cerebral (reversible amb la recuperació nutricional), dificultats de concentració i memòria.
- Gastrointestinals: gastroparèsia, restrenyiment sever, inflor abdominal.
Tractament de l'anorèxia nerviosa
El tractament de l'anorèxia requereix un enfocament multidisciplinari i individualitzat:
Teràpia psicològica
La teràpia cognitiu-conductual (TCC-E, adaptada per a TCA) és el tractament de referència per a l'anorèxia en adults. Treballa la distorsió de la imatge corporal, els pensaments rígids sobre el menjar i el pes, i la regulació emocional. En adolescents, la teràpia basada en la família (FBT) ha demostrat ser la més eficaç.
Rehabilitació nutricional
La recuperació del pes és un objectiu central del tractament. Un dietista-nutricionista especialitzat en TCA estableix un pla alimentari progressiu i adaptat. La recuperació nutricional no és només qüestió de menjar més: implica reapendre a escoltar els senyals de fam i sacietat del cos.
EMDR per al trauma subjacent
Quan l'anorèxia està connectada a experiències traumàtiques —abusos, bullying, negligència emocional—, l'EMDR ajuda a processar aquests records per reduir la seva influència sobre la conducta alimentària.
Buscar ajuda és el primer pas
Si tu o algú proper mostra senyals d'anorèxia nerviosa, és fonamental actuar el més aviat possible. La recuperació és possible, però com més temps es tarda a iniciar el tractament, més difícil i llarg pot ser el procés. Ofereixo una sessió informativa gratuïta on podem avaluar la situació i traçar el millor camí cap a la recuperació.