Tens una por intensa als gossos que et fa canviar de vorera? Evites els ascensors encara que hagis de pujar deu pisos? Entres en pànic quan veus una aranya, per petita que sigui? Si és així, és possible que tinguis una fòbia específica. Les fòbies són un dels trastorns d'ansietat més comuns, afectant aproximadament un 10% de la població, i la bona notícia és que són un dels trastorns amb millor resposta al tractament psicològic.
Com a psicòloga sanitària, he ajudat moltes persones a superar fòbies que limitaven significativament la seva vida quotidiana. En aquest article, t'explico què són les fòbies, quins tipus existeixen i quins són els tractaments més eficaços per superar-les.
Què és una fòbia específica?
Una fòbia específica és un trastorn d'ansietat caracteritzat per una por intensa, persistent i desproporcionada davant un objecte, situació o estímul concret. La persona reconeix racionalment que la seva por és excessiva, però no pot controlar-la. Aquesta por la porta a evitar sistemàticament l'estímul temut, i quan s'hi exposa, experimenta una ansietat intensa que pot arribar a l'atac de pànic.
Per diagnosticar una fòbia específica, la por ha de causar un malestar significatiu o interferir amb la vida quotidiana de la persona (social, laboral o personal) i ha d'estar present durant almenys sis mesos.
Tipus de fòbies específiques
Les fòbies específiques es classifiquen en cinc categories principals:
Fòbies a animals
Inclouen la por intensa a animals o insectes concrets: aracnofòbia (aranyes), cinofòbia (gossos), ofidiofòbia (serps), entomofòbia (insectes) o musofòbia (ratolins). Solen iniciar-se durant la infància i són les fòbies més freqüents. Encara que l'animal no representi un perill real, la persona experimenta una activació d'ansietat intensa en presència o fins i tot davant la imatge o el pensament de l'animal temut.
Fòbies a l'entorn natural
Inclouen la por a fenòmens naturals com les tempestes (astrafòbia), les altures (acrofòbia), l'aigua (hidrofòbia) o la foscor (nictofòbia). Aquestes fòbies poden limitar significativament les activitats quotidianes, des d'evitar excursions a la muntanya fins a no poder sortir de casa durant una tempesta.
Fòbies situacionals
Es refereixen a la por a situacions concretes: claustrofòbia (espais tancats), aerofòbia (volar en avió), agorafòbia (espais oberts o situacions on escapar seria difícil), amaxofòbia (conduir) o ascensofòbia (ascensors). Aquestes fòbies solen ser particularment limitants, ja que les situacions temudes sovint formen part de la vida quotidiana.
Fòbies a la sang, injeccions i lesions (SIL)
Aquesta categoria inclou la por a la sang (hematofòbia), les injeccions (tripanofòbia) o les ferides. Tenen una particularitat fisiològica única: a diferència de les altres fòbies on la resposta és d'activació, en les fòbies SIL es produeix una resposta vasovagal que pot provocar mareig o desmai. Això requereix un enfocament terapèutic específic que inclou la tècnica de tensió aplicada.
Com es desenvolupen les fòbies?
Les fòbies poden originar-se per diversos mecanismes:
Experiència traumàtica directa: Haver viscut una experiència aterradora relacionada amb l'estímul fòbic (per exemple, un atac de gos, quedar-se atrapat en un ascensor, o un accident d'avió). En aquests casos, la fòbia està directament vinculada a un record traumàtic que el tractament amb EMDR pot abordar de manera molt eficaç.
Aprenentatge observacional: Veure com algú proper (pare, mare, germà) reacciona amb por intensa davant un estímul pot fer que el nen aprengui a témer-lo.
Transmissió d'informació: Rebre informació alarmant sobre un estímul pot generar por (per exemple, veure reportatges sobre accidents d'avió).
Preparació biològica: Algunes fòbies (serps, aranyes, altures) poden tenir un component evolutiu, ja que representaven perills reals per als nostres avantpassats.
Tractament de les fòbies específiques
Les fòbies específiques compten amb tractaments molt eficaços. La taxa d'èxit de la teràpia psicològica supera el 80%, cosa que converteix les fòbies en un dels trastorns amb millor pronòstic.
Teràpia d'exposició gradual
L'exposició gradual és el component central del tractament. Consisteix a enfrontar-se progressivament a l'estímul temut, començant pels nivells d'exposició més baixos i avançant gradualment cap als més intensos. Per exemple, en una fòbia als gossos, es podria començar per mirar fotografies de gossos, després vídeos, després observar un gos a distància, i finalment acostar-s'hi i tocar-lo. L'exposició repetida permet que el cervell aprengui que l'estímul no és realment perillós i l'ansietat disminueix progressivament (habituació).
EMDR per a fòbies
L'EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) ha demostrat ser especialment eficaç per a fòbies que tenen el seu origen en experiències traumàtiques. Aquesta teràpia permet processar els records traumàtics que van originar la fòbia, desensibilitzant la resposta emocional associada. L'EMDR sol requerir menys sessions que l'exposició gradual tradicional i és molt ben tolerat pels pacients.
A la meva consulta d'Igualada i també a través de la teràpia online, tracto tot tipus de fòbies amb un enfocament personalitzat que s'adapta a les necessitats i el ritme de cada persona. La teràpia infantil per a fòbies utilitza tècniques lúdiques adaptades a l'edat del nen que fan el procés menys intimidant i més eficaç.
Donar el primer pas
Si una fòbia t'està limitant la vida quotidiana, sàpigues que no cal que segueixis evitant situacions que et generen por. Amb el tractament adequat, la majoria de persones superen completament la seva fòbia en poques setmanes. No dubtis a contactar-me per a qualsevol consulta. El primer pas sempre és el més difícil, però la llibertat que s'aconsegueix en superar una fòbia val molt la pena.