La vida ens presenta inevitablement situacions difícils: pèrdues, malalties, fracassos, canvis inesperats. El que marca la diferència en el nostre benestar no és tant el que ens passa, sinó com som capaços de respondre-hi. Aquesta capacitat de fer front a l'adversitat i adaptar-nos és el que en psicologia coneixem com a resiliència. Com a psicòloga sanitària, acompanyo persones en el procés de descobrir i enfortir la seva capacitat resilient.
Què és la resiliència?
La resiliència és la capacitat d'una persona per afrontar situacions adverses, adaptar-s'hi i recuperar-se, i fins i tot sortir-ne transformada positivament. No es tracta d'una qualitat innata que uns tenen i altres no: és un conjunt d'habilitats i actituds que es poden desenvolupar al llarg de la vida.
És important desmuntar un mite freqüent: ser resilient no significa no patir. Les persones resilients senten dolor, tristesa, por i frustració com qualsevol altra persona. La diferència rau en la seva capacitat per no quedar-se atrapades en el sofriment i trobar maneres de seguir endavant, integrant l'experiència difícil dins la seva història de vida.
Factors que determinen la resiliència
Factors individuals
Diversos trets personals s'associen amb una major resiliència: una autoestima sòlida, la capacitat de regular les emocions, la flexibilitat cognitiva (capacitat de veure les situacions des de diferents perspectives), l'optimisme realista, el sentit de l'humor, l'autonomia i la capacitat de trobar un propòsit o sentit a les experiències viscudes. L'autoeficàcia —la creença que un pot influir en els esdeveniments de la seva vida— és un dels predictors més forts de resiliència.
Factors relacionals i socials
Cap persona és resilient en solitari. La qualitat de les nostres relacions interpersonals és un dels factors protectors més importants. Tenir almenys una figura de referència estable i afectuosa durant la infància, comptar amb una xarxa de suport social, pertànyer a una comunitat i sentir-se connectat amb els altres són elements clau. La investigació mostra que les persones amb vincles socials forts es recuperen molt millor de les adversitats.
Com construir i enfortir la resiliència
La bona notícia és que la resiliència es pot treballar activament. Aquestes són algunes estratègies avalades per la investigació:
- Cultiva les teves relacions: Inverteix temps i energia en les relacions significatives. Demana ajuda quan la necessites i ofereix suport als altres.
- Accepta el canvi com a part de la vida: La rigidesa és enemiga de la resiliència. Practica la flexibilitat acceptant que algunes circumstàncies no es poden canviar i centra't en allò que sí pots influir.
- Desenvolupa una visió realista i esperançadora: Evita catastrofitzar, però tampoc neguis les dificultats. L'optimisme realista permet veure possibilitats sense ignorar els obstacles.
- Cuida't físicament: L'exercici regular, el son adequat i una alimentació equilibrada són la base sobre la qual es construeix la resiliència emocional.
- Practica la regulació emocional: Aprèn a identificar, expressar i gestionar les teves emocions. La meditació, l'escriptura expressiva i la respiració conscient són eines molt eficaces.
- Busca el sentit: Les persones que troben un propòsit o significat en les seves experiències difícils tendeixen a recuperar-se millor.
El creixement posttraumàtic
Un dels descobriments més fascinants de la psicologia contemporània és que algunes persones no només es recuperen de les adversitats, sinó que experimenten un creixement significatiu. El creixement posttraumàtic, descrit pels investigadors Tedeschi i Calhoun, pot manifestar-se en diverses àrees:
- Una major apreciació de la vida i els petits moments quotidians.
- Relacions interpersonals més profundes i autèntiques.
- Un major sentit de la fortalesa personal: «Si vaig superar allò, puc amb moltes coses.»
- Descobriment de noves possibilitats i camins vitals.
- Canvis en la filosofia de vida i els valors personals.
El treball terapèutic amb el tractament del trauma mitjançant EMDR pot facilitar aquest procés de creixement, ajudant a processar les experiències adverses i integrar-les de manera saludable.
La resiliència en els infants
Els infants tenen una capacitat notable de resiliència quan compten amb el suport adequat. El vincle segur amb les figures de referència és el factor protector més important en la infància. Els nens i nenes que se senten estimats, protegits i escoltats desenvolupen una base sòlida des de la qual poden afrontar les dificultats.
Per fomentar la resiliència infantil, és important permetre que els infants enfrontin reptes adaptats a la seva edat, en lloc de sobreprotegir-los. Cada petit repte superat reforça la seva sensació de competència i autoeficàcia. Si el teu fill o filla travessa una situació difícil, la teràpia infantil pot oferir un espai segur per processar les emocions i enfortir la seva capacitat resilient.
Teràpia i resiliència: quan buscar ajuda
Tot i que la resiliència es pot treballar de manera autònoma, hi ha moments en què l'acompanyament professional és essencial. Si sents que una experiència adversa t'ha superat, que no aconsegueixes recuperar-te tot i el pas del temps, o que el dolor emocional interfereix amb la teva vida quotidiana, és el moment de demanar ajuda.
La teràpia psicològica no és un signe de debilitat, sinó una eina poderosa per activar els teus propis recursos resilients. Des de la meva consulta, treballo amb un enfocament integrador que combina diferents tècniques terapèutiques per adaptar-me a les necessitats específiques de cada persona. Si necessites acompanyament, pots contactar-me sense compromís.