El trastorn d'estrès postraumàtic (TEPT) és una de les condicions psicològiques més complexes i alhora més tractables que existeixen. Apareix després de viure o presenciar un esdeveniment traumàtic i es caracteritza per una sèrie de símptomes intrusius, d'evitació i d'hiperactivació que poden alterar profundament la vida d'una persona. La bona notícia és que avui disposem de tractaments altament eficaços, com l'EMDR, que permeten processar el trauma i recuperar la qualitat de vida.
Com a psicòloga sanitària especialitzada en tractament del trauma amb EMDR, el TEPT és una de les àrees centrals de la meva pràctica clínica. En aquest article, t'ofereixo una guia completa per entendre aquest trastorn, reconèixer-ne els símptomes i conèixer les opcions de tractament més eficaces.
Què és el TEPT?
El trastorn d'estrès postraumàtic és una condició de salut mental que pot desenvolupar-se després d'experimentar o presenciar un esdeveniment traumàtic que implica una amenaça real o percebuda per a la vida o la integritat física. A diferència de les reaccions d'estrès normals, que es van resolent amb el temps, en el TEPT el cervell queda «atrapat» en la resposta d'alarma, revivint el trauma com si estigués passant en el present.
El TEPT afecta la manera com el cervell processa i emmagatzema els records traumàtics. Normalment, els records es processen i s'integren en la nostra història personal. En el TEPT, els records traumàtics queden «congelats» en el seu estat original, amb tota la càrrega emocional, sensorial i fisiològica del moment del trauma. Això explica per què les persones amb TEPT experimenten flashbacks tan vívids: no és que «recordin» el trauma, sinó que el «reviven».
Tipus de trauma
No tots els traumes són iguals, i entendre les diferents categories ajuda a comprendre millor les respostes postraumàtiques:
Trauma de tipus I (esdeveniment únic)
Es refereix a un esdeveniment traumàtic únic i circumscrit en el temps: un accident de trànsit, un desastre natural, un atemptat, una agressió física o sexual puntual, o presenciar un esdeveniment violent. Tot i que un sol esdeveniment pot ser suficient per desencadenar un TEPT, en general, el pronòstic sol ser més favorable que en els traumes repetits.
Trauma de tipus II (repetit o crònic)
Fa referència a traumes que es repeteixen al llarg del temps: maltractament infantil, violència de gènere, assetjament escolar o laboral, abús sexual reiterat, o viure en un entorn de violència crònica. Aquest tipus de trauma, especialment quan es produeix durant la infància, pot donar lloc al que es coneix com a TEPT complex, una forma més severa del trastorn amb símptomes addicionals.
Símptomes del TEPT
Els símptomes del TEPT es classifiquen en quatre grups principals que han d'estar presents durant almenys un mes per establir el diagnòstic:
Símptomes intrusius (reviviscències)
Flashbacks: Reviure l'experiència traumàtica com si estigués passant de nou, amb imatges, sons, olors i sensacions corporals vívides. Malsons recurrents: Somnis angoixants relacionats amb el trauma que alteren el son. Records intrusius: Pensaments, imatges o records del trauma que apareixen de manera involuntària i pertorbadora. Malestar davant desencadenants: Reaccions emocionals o fisiològiques intenses davant estímuls que recorden el trauma (llocs, olors, sons, dates).
Evitació
La persona evita activament tot allò que li recorda el trauma: llocs, persones, activitats, situacions, converses o pensaments relacionats amb l'experiència traumàtica. Aquesta evitació pot ser extrema i limitar significativament la vida quotidiana. Per exemple, una persona que ha patit un accident de cotxe pot deixar de conduir, evitar determinades carreteres o fins i tot evitar pujar a qualsevol vehicle.
Canvis negatius en cognicions i estat d'ànim
Creences negatives persistents sobre un mateix, els altres o el món («sóc culpable», «el món és perillós», «no puc confiar en ningú»). Sentiments de culpa, vergonya o por desproporcionats. Pèrdua d'interès en activitats prèviament plaents. Incapacitat per experimentar emocions positives (entumiment emocional). Sensació de desconnexió dels altres. Amnèsia parcial sobre aspectes de l'esdeveniment traumàtic.
Hiperactivació (hipervigilància)
El sistema nerviós roman en un estat d'alerta constant, com si el perill fos imminent: irritabilitat i reaccions de ràbia desproporcionades, dificultat per concentrar-se, hipervigilància (estar constantment en guàrdia, escanejar l'entorn buscant amenaces), resposta de sobresalt exagerada (reaccionar de manera desproporcionada davant sorolls inesperats), i dificultats per dormir.
TEPT complex
El TEPT complex (TEPTc) és una forma del trastorn que apareix com a conseqüència de traumes repetits i prolongats, especialment quan es produeixen en relacions d'abús de poder (maltractament infantil, violència de gènere, captivitat). A més dels símptomes del TEPT clàssic, el TEPTc inclou:
- Dificultat per regular les emocions: Reaccions emocionals extremes, episodis de ràbia intensa, autolesions o conductes de risc.
- Alteració de la consciència: Dissociació, despersonalització (sentir-se desconnectat del propi cos) o desrealització (sentir que el món és irreal).
- Canvis en l'autopercepció: Sentiments profunds de vergonya, culpa o inutilitat; sensació de ser fonamentalment diferent dels altres o d'estar «marcat» pel trauma.
- Dificultats en les relacions: Desconfiança, dificultats per establir vincles, patrons de revictimització o evitació de les relacions.
EMDR: el tractament de referència per al TEPT
L'EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) és reconegut per l'Organització Mundial de la Salut i les principals guies clíniques internacionals com un dels tractaments de primera línia per al TEPT. Desenvolupat per la Dra. Francine Shapiro el 1987, l'EMDR facilita el processament natural dels records traumàtics.
Com funciona l'EMDR?
L'EMDR utilitza estimulació bilateral (moviments oculars, tocs alternants o sons) mentre la persona accedeix als records traumàtics en un entorn terapèutic segur. Aquesta estimulació facilita la connexió entre els records traumàtics «congelats» i les xarxes de memòria adaptatives del cervell, permetent que el record es processi i integri adequadament. El resultat és que la persona pot recordar l'esdeveniment sense experimentar la càrrega emocional, sensorial i fisiològica que l'acompanyava. El record es converteix en quelcom passat, no en quelcom que es reviu al present.
Els estudis clínics han demostrat que l'EMDR pot produir millores significatives en tan sols 3-6 sessions per a traumes d'esdeveniment únic, i els seus efectes es mantenen a llarg termini. Per a traumes complexos, el tractament sol ser més llarg però igualment eficaç.
El trauma en nens i adolescents
Els nens i adolescents també poden desenvolupar TEPT, però els seus símptomes sovint es manifesten de manera diferent als adults: regressió en el comportament, joc repetitiu amb temes relacionats amb el trauma, malsons generals (no necessàriament sobre el trauma), irritabilitat, dificultats escolars, o canvis en el comportament alimentari o del son.
La teràpia infantil per al TEPT utilitza protocols d'EMDR adaptats a l'edat del nen, integrant elements de joc, dibuix i narrativa que fan el tractament accessible i segur. La implicació dels pares en el procés terapèutic és fonamental per proporcionar un entorn de seguretat que faciliti la recuperació.
Donar el primer pas cap a la recuperació
Si creus que pots estar experimentant TEPT, vull que sàpigues dues coses importants: el que sents és una resposta normal a una experiència anormal, i existeix un tractament eficaç que pot ajudar-te. No has de seguir vivint amb el pes del trauma.
A la meva consulta d'Igualada i mitjançant la teràpia online, ofereixo tractament especialitzat amb EMDR per al TEPT i altres trastorns relacionats amb el trauma. Si necessites ajuda o vols obtenir més informació, contacta amb mi. El primer pas és sempre el més valent, i no l'has de fer sol o sola.