Què és el trastorn per afartament?
El trastorn per afartament (Binge Eating Disorder) és el trastorn de la conducta alimentària més freqüent, afectant aproximadament un 3% de la població general. Es caracteritza per episodis recurrents en què la persona ingereix grans quantitats d'aliment en un període curt de temps, amb una intensa sensació de pèrdua de control, però sense les conductes compensatòries pròpies de la bulímia (vòmits, laxants, exercici excessiu).
Després de l'afartament, la persona experimenta sentiments profunds de culpa, vergonya, fàstic cap a si mateixa i malestar emocional intens. Sovint, aquest malestar emocional acaba desencadenant un nou episodi d'afartament, creant un cercle viciós difícil de trencar sense ajuda professional.
Tot i ser el TCA més comú, durant molts anys va ser invisibilitzat i no va ser reconegut com a trastorn independent fins al 2013, amb la publicació del DSM-5. Com a psicòloga especialitzada en TCA, veig sovint com la vergonya i la culpa impedeixen a moltes persones demanar l'ajuda que necessiten.
Símptomes del trastorn per afartament
Segons els criteris diagnòstics, un episodi d'afartament es caracteritza per:
- Menjar una quantitat d'aliment superior a la que la majoria de persones menjarien en el mateix temps i circumstàncies
- Sensació de pèrdua de control durant l'episodi (no poder parar de menjar o no poder controlar què o quant es menja)
A més, els afartaments s'associen a tres o més dels següents indicadors:
- Menjar molt més ràpidament del normal
- Menjar fins a sentir-se incòmodament ple/na
- Menjar grans quantitats sense tenir fam
- Menjar sol/a per vergonya de la quantitat que es menja
- Sentir-se disgustat, depressiu o molt culpable després de l'afartament
Per al diagnòstic, els episodis han de produir-se almenys un cop per setmana durant tres mesos.
El menjar emocional: la connexió entre emocions i afartaments
El menjar com a regulador emocional
En el trastorn per afartament, el menjar funciona com un mecanisme de regulació emocional. Els aliments rics en sucre i greix activen el sistema de recompensa del cervell (alliberant dopamina), proporcionant un alleujament temporal de l'estrès, la tristesa, l'ansietat o l'avorriment. Amb el temps, el cervell aprèn a associar el menjar amb l'alleujament emocional, creant un patró automàtic difícil de trencar.
Desencadenants emocionals freqüents
Els afartaments rarament es produeixen "sense motiu". Els desencadenants més habituals inclouen: estrès laboral o familiar, soledat, avorriment, conflictes interpersonals, ansietat, tristesa, sentiments d'inadequació, i paradoxalment, la restricció alimentària excessiva (les dietes molt restrictives augmenten el risc d'afartament).
Causes del trastorn per afartament
- Biològiques: alteracions en els neurotransmissors que regulen la fam, la sacietat i la recompensa. Predisposició genètica (estudis familiars mostren una heretabilitat del 40-60%).
- Psicològiques: dificultat per regular les emocions, baixa autoestima, impulsivitat, perfeccionisme, autocrítica severa. Les experiències traumàtiques són un factor de risc important.
- Culturals: la cultura de les dietes i el pes contribueix al cicle de restricció-afartament. Paradoxalment, les dietes molt restrictives són un dels principals factors de risc per desenvolupar un trastorn per afartament.
Quan el trastorn està connectat a experiències traumàtiques, el tractament amb EMDR pot ser especialment eficaç per abordar l'arrel emocional dels afartaments.
Conseqüències per a la salut
El trastorn per afartament pot tenir impactes significatius en la salut:
- Físiques: sobrepès o obesitat, diabetis tipus 2, hipertensió arterial, colesterol alt, apnea del son, problemes articulars, síndrome metabòlic.
- Psicològiques: depressió, ansietat, baixa autoestima, aïllament social, ideació suïcida en els casos més greus.
- Socials: evitament de situacions socials relacionades amb el menjar, impacte en les relacions interpersonals, discriminació per pes.
Tractament del trastorn per afartament
Teràpia cognitiu-conductual (TCC)
La TCC és el tractament de primera línia per al trastorn per afartament. Ajuda a identificar els patrons emocionals que desencadenen els afartaments, a desenvolupar habilitats de regulació emocional alternatives i a modificar les creences distorsionades sobre el menjar i el cos. L'objectiu no és fer dieta, sinó normalitzar la relació amb l'alimentació.
EMDR per al trauma associat
Quan els afartaments estan vinculats a experiències doloroses del passat, l'EMDR permet processar aquests records i reduir la necessitat d'utilitzar el menjar com a mecanisme de protecció emocional.
Alimentació conscient (mindful eating)
Tècniques d'alimentació conscient ajuden a reconnectar amb les senyals de fam i sacietat del cos, a menjar amb atenció plena i a gaudir del menjar sense culpa ni ansietat.
No és qüestió de voluntat
Si pateixes afartaments, vull que sàpigues una cosa fonamental: no és culpa teva i no és una qüestió de voluntat. El trastorn per afartament és una condició de salut mental real que requereix un tractament professional adequat. Ofereixo una sessió informativa gratuïta on podem parlar del teu cas de manera confidencial.