Què és la vigorèxia?
La vigorèxia, tècnicament anomenada dismòrfia muscular, és un trastorn en què la persona desenvolupa una preocupació obsessiva per no ser prou musculada, malgrat tenir sovint un físic atlètic o molt per sobre de la mitjana. Es tracta d'una forma de trastorn dismòrfic corporal que funciona com "l'anorèxia a la inversa": mentre que en l'anorèxia la persona es veu grassa malgrat estar prima, en la vigorèxia la persona es veu feble i poc musculada malgrat estar molt musculada.
Tot i que formalment es classifica dins els trastorns obsessivocompulsius, la vigorèxia comparteix moltes característiques amb els trastorns de la conducta alimentària: restricció alimentària, dietes molt rígides, ús de suplements, relació patològica amb el cos i el menjar, i un impacte significatiu en la vida quotidiana.
S'estima que afecta aproximadament un 10% dels assistents regulars a gimnasos, amb una major prevalença en homes joves (18-35 anys), tot i que cada cop es diagnostica més en dones.
Símptomes de la vigorèxia
Símptomes conductuals
- Entrenament excessiu: dedicar hores al gimnàs diàriament, entrenar malgrat estar lesionat, malalt o esgotat
- Dietes extremes: seguir plans alimentaris hiperproteics molt rígids, pesar cada aliment, evitar qualsevol "desviacó" de la dieta
- Ús de substàncies: consumir suplements en excés, esteroides anabolitzants, hormones de creixement o altres substàncies perilloses
- Mirall compulsiu: dedicar molt de temps a examinar el cos al mirall o, al contrari, evitar-lo completament
- Evitament social: cancel·lar plans socials per no perdre entrenaments o per no trencar la dieta
Símptomes psicològics
- Distorsió de la imatge corporal: percebre's com a feble malgrat tenir un cos molt musculat
- Ansietat intensa si es perd un entrenament o si es menja alguna cosa fora del pla alimentari
- Estat d'ànim completament dependent de l'aparença física i el rendiment al gimnàs
- Comparació constant amb altres persones musculades (xarxes socials, competidors)
- Insatisfacció permanent: mai no és suficient, sempre cal "més múscul"
Causes de la vigorèxia
Factors psicològics
La baixa autoestima és el factor central. Moltes persones amb vigorèxia han patit bullying, burles pel seu cos durant la infància o l'adolescència, o experiències de rebuig. El cos musculat es converteix en una "armadura" psicològica: una manera de sentir-se segur i invulnerable. El perfeccionisme, la necessitat de control i les dificultats per regular les emocions també hi contribueixen.
Factors socioculturals
Les xarxes socials i la indústria del fitness promouen un ideal corporal masculí cada cop més musculat i definit. Les imatges d'influencers amb cossos molts treballats (sovint amb ús de substàncies, filtres i il·luminació estratègica) creen expectatives irrealistes. La cultura del "no pain, no gain" normalitza l'entrenament excessiu i la restricció alimentària.
Conseqüències per a la salut
- Físiques: lesions musculoesquelètiques cròniques, danys hepàtics i renals (per esteroides), problemes cardiovasculars, alteracions hormonals (infertilitat, ginecomàstia), debilitament del sistema immunitari
- Psicològiques: depressió, ansietat generalitzada, trastorn obsessivocompulsiu, ideació suïcida (especialment en relació amb la insatisfacció corporal)
- Socials: aïllament, deteriorament de les relacions de parella i familiars, problemes laborals per la prioritat absoluta que es dona a l'entrenament
- Nutricionals: deficiències per dietes desequilibrades, problemes gastrointestinals, desordres metabòlics
Tractament de la vigorèxia
Teràpia cognitiu-conductual (TCC)
La TCC ajuda a identificar i modificar les creences distorsionades sobre el cos ideal, a reduir els comportaments compulsius (entrenament excessiu, mirall constant) i a desenvolupar una relació més sana amb el cos i l'exercici. Es treballa la tolerància a la "imperfecció" i es desconstrueix el vincle entre valor personal i aparença física.
EMDR per a traumes de base
Quan la vigorèxia sorgeix d'experiències traumàtiques (bullying, burles, abús, rebuig), el tractament amb EMDR permet processar aquests records i alliberar la persona de la necessitat de construir una "armadura corporal" com a mecanisme de protecció.
El primer pas és reconèixer-ho
Un dels grans reptes de la vigorèxia és que la societat sovint reforça els comportaments problemàtics: l'entrenament intens i la dedicació al cos es valoren positivament. Si sents que el gimnàs i la dieta controlen la teva vida en lloc de millorar-la, et convido a parlar-ne en una sessió informativa gratuïta.