Poses la teva sèrie preferida i no et diu res. Quedes amb amics i comptes els minuts per tornar a casa. El menjar que t'encantava ara té gust de no-res. No és que estiguis trist, exactament; és que allò que abans t'omplia ha deixat de fer-ho. Aquesta desconnexió del plaer té nom: anhedònia.
L'anhedònia és la incapacitat o la gran dificultat per sentir plaer i interès per les coses que abans en donaven. No és mandra ni desgana d'un dia dolent: és com si algú hagués abaixat el volum de les emocions agradables. En aquest article t'explico què és, per què passa, amb què es relaciona i com es pot recuperar la capacitat de gaudir.
Què és l'anhedònia
L'anhedònia és la pèrdua de la capacitat d'experimentar plaer davant d'activitats o estímuls que abans resultaven agradables. La paraula ve del grec i vol dir, literalment, «absència de plaer». L'American Psychological Association la defineix com la incapacitat de sentir plaer, i la considera un dels símptomes nuclears de la depressió. La clau és que no parlem d'un mal moment puntual, sinó d'una desconnexió sostinguda: les coses que solien il·lusionar-te han perdut el color.
Tipus d'anhedònia
No tothom la viu igual. Es distingeixen sobretot dos tipus. L'anhedònia física és la pèrdua de plaer en les sensacions: el menjar, la música, una dutxa calenta, el sexe o una abraçada deixen de reconfortar. L'anhedònia social és la pèrdua d'interès i de gaudi en el contacte amb els altres: quedar, conversar o compartir una estona ja no ve de gust ni omple. Sovint apareixen juntes, però en cada persona una pot pesar més que l'altra, i saber-ho ajuda a orientar el treball.
Símptomes: com es viu l'anhedònia
L'anhedònia és discreta i, precisament per això, costa de posar-hi nom. No fa cridar ni plorar; més aviat apaga.
Senyals quotidians de l'anhedònia
- Les aficions de sempre ja no t'atrauen; les deixes de banda.
- El menjar, la música o el sexe et resulten indiferents, «plans».
- Quedar amb gent et fa mandra o no t'aporta el que t'aportava.
- Fas les coses per inèrcia, com en piloto automàtic, sense gaudir-les.
- Et costa imaginar-te il·lusionat per res, ni tan sols pel que abans esperaves amb ganes.
- Sensació de buidor o de estar «pla», més que de tristesa intensa.
Anhedònia i depressió
L'anhedònia és, juntament amb la tristesa persistent, un dels dos símptomes centrals de la depressió. De fet, moltes persones deprimides descriuen abans la pèrdua de ganes i de plaer que la tristesa: «no és que estigui malament, és que no m'importa res». Per això és un senyal tan valuós. Quan la manca de plaer va acompanyada de canvis en el son i la gana, cansament, dificultat per concentrar-se i desesperança, molt probablement hi ha una depressió al darrere que mereix atenció.
Anhedònia, apatia i abúlia: no són el mateix
Es confonen sovint. L'anhedònia és no sentir plaer quan fas les coses. L'apatia és la manca de motivació i d'interès, no tenir ganes de començar. I l'abúlia és la dificultat per prendre decisions i posar-se en marxa. Solen anar de bracet i es retroalimenten —si res no ve de gust ni aporta res, encara costa més moure's—, però parlen de coses diferents: el plaer, l'impuls i la voluntat. Distingir-les ajuda a saber per on estirar el fil.
No sempre és depressió: altres causes
Tot i que l'anhedònia és la marca de la depressió, no n'és exclusiva. Pot aparèixer en l'estrès crònic i el burnout, quan el cos porta massa temps en tensió i s'apaga per estalviar energia; en un procés de dol; en algunes malalties físiques; com a efecte secundari de certs medicaments; o en trastorns com l'ansietat, el trastorn per estrès posttraumàtic o l'esquizofrènia. Per això, davant d'una anhedònia que no marxa, val la pena mirar bé què hi ha a sota abans de donar-ho per fet.
Per què desapareix el plaer
El plaer i la motivació depenen, en bona part, del sistema de recompensa del cervell i d'un neurotransmissor, la dopamina, que ens empeny a buscar allò que ens fa bé i a gaudir-ho. Quan aquest sistema es desregula —per estrès sostingut, per una depressió o per altres causes—, el senyal de «això val la pena» s'afebleix. No és que hagis deixat de valorar les coses racionalment; és que el cervell ja no les «premia» com abans. Entendre-ho ajuda a treure't culpa de sobre: l'anhedònia no és desagraïment ni falta de voluntat.
Anhedònia i depressió persistent
Quan la desconnexió del plaer s'allarga mesos o anys en una intensitat més suau, pot formar part d'una distímia o depressió persistent. Aquí el risc és acostumar-s'hi: la persona arriba a creure que «ella és així», apagada, quan en realitat arrossega un estat tractable des de fa temps. Posar-hi nom trenca aquesta resignació i obre la porta a recuperar el que semblava perdut.
Com es recupera el plaer
La bona notícia és que l'anhedònia es pot revertir, sobretot si es tracta la causa que hi ha a sota. La trampa és esperar a «tenir ganes» per tornar a fer coses, perquè amb anhedònia les ganes no arriben soles. Per això el tractament sol capgirar l'ordre habitual: primer l'acció, després l'emoció. Fer petites coses significatives, encara que al principi no aportin res, va reactivant a poc a poc el sistema de recompensa.
Estratègies per tornar a connectar amb el plaer
Aquestes idees, part de l'anomenada activació conductual, ajuden a fer els primers passos.
Per on començar
- Actua abans de tenir ganes. No esperis la motivació; programa una activitat petita i fes-la encara que et sembli que no servirà.
- Comença per allò que abans t'agradava, en dosis mínimes: deu minuts d'una afició, un cafè amb algú, una passejada curta.
- Fixa't en els detalls. Tornar a parar atenció a les petites sensacions (un sabor, el sol a la cara) ajuda a reentrenar el plaer; té a veure amb la regulació emocional.
- Cuida la base. Dormir, moure't i menjar bé sostenen el sistema de recompensa; sense base, tot costa més.
- No et jutgis. Que al principi no gaudeixis no vol dir que no funcioni; el plaer sol tornar més tard que l'acció.
Quan demanar ajuda professional
Val la pena demanar ajuda quan la pèrdua de plaer dura més d'un parell de setmanes, t'afecta la feina o les relacions, o va acompanyada de tristesa, cansament i desesperança. L'Institut Nacional de Salut Mental dels EUA (NIMH) i el Servei Nacional de Salut britànic (NHS) assenyalen la pèrdua d'interès i de plaer com un dels senyals clau de la depressió. Si apareixen idees de fer-te mal, demana ajuda com abans millor o truca al 024, la línia d'atenció a la conducta suïcida.
Com t'ajuda la teràpia
A teràpia treballem l'anhedònia mirant primer què hi ha a sota (una depressió, un esgotament, un dol) i, alhora, reactivant la teva vida amb activació conductual: recuperem pas a pas activitats amb sentit perquè el plaer torni a tenir on agafar-se. També revisem els pensaments que et frenen i cuidem els hàbits que sostenen l'estat d'ànim. Ho faig amb teràpia per a la depressió i, si et va bé, amb teràpia online, en català o castellà.
Si t'hi has reconegut, contacta'm per a una primera valoració sense compromís. I queda't amb una idea: que ara no gaudeixis de res no vol dir que ja no puguis; el plaer no s'ha perdut per sempre, només s'ha apagat, i es pot tornar a encendre.