L'aracnofòbia és molt més que una simple aversió cap a les aranyes. Per a les persones que la pateixen, trobar-se amb una aranya —o fins i tot veure'n una en una fotografia— pot desencadenar una reacció d'ansietat intensa que paralitza, fa cridar o provoca una fugida immediata. Segons els estudis, entre un 3% i un 6% de la població mundial pateix aracnofòbia, convertint-la en una de les fòbies específiques més prevalents. La bona notícia és que existeixen tractaments psicològics molt eficaços que permeten superar-la.
Què és exactament l'aracnofòbia?
L'aracnofòbia és un trastorn d'ansietat classificat dins les fòbies específiques de tipus animal. Es caracteritza per una por desproporcionada, persistent i irracional cap a les aranyes i, en molts casos, cap a altres aràcnids com els escorpins. Aquesta por va molt més enllà del fàstic o la incomoditat que moltes persones senten davant aquests animals.
La persona aracnofòbica sap racionalment que la majoria d'aranyes no representen cap perill real, però el seu cervell emocional activa una resposta de lluita o fugida com si es tractés d'una amenaça vital. Aquesta desconnexió entre la part racional i l'emocional és precisament el que defineix una fòbia.
Símptomes de l'aracnofòbia
Els símptomes de l'aracnofòbia es manifesten a tres nivells:
Símptomes físics
Taquicàrdia, dificultat per respirar, suor excessiva, tremolors, nàusees, sensació d'ofec, tensió muscular i, en casos intensos, atacs de pànic complets. Algunes persones experimenten una sensació de formigueig a la pell, com si sentissin aranyes caminant-hi.
Símptomes cognitius
Pensaments catastròfics («em picarà», «és verinosa»), hipervigilància constant a l'entorn cercant possibles aranyes, dificultat per pensar amb claredat quan l'aranya és present i anticipació ansiosa davant situacions on podrien haver-hi aranyes (golfes, jardins, soterranis).
Símptomes conductuals
Evitació de llocs on podrien haver-hi aranyes (golfes, garatges, parcs), rituals de comprovació (inspeccionar l'habitació abans de dormir), demanar a altres persones que eliminin les aranyes, i en casos greus, limitar activitats a l'aire lliure o evitar viatjar a determinats destins.
Causes de la por a les aranyes
L'aracnofòbia pot originar-se per diversos factors:
Factor evolutiu: Alguns investigadors proposen que la por a les aranyes té un component evolutiu. Els nostres avantpassats que evitaven aranyes potencialment verinoses tenien avantatge de supervivència. Aquesta «preparació biològica» explicaria per què l'aracnofòbia és tan comuna en cultures molt diverses.
Experiència traumàtica: Un encontre aterrador amb una aranya durant la infància pot condicionar una resposta de por duradora. En aquests casos, el tractament amb EMDR és especialment eficaç per processar el record traumàtic.
Aprenentatge observacional: Veure un pare, mare o persona propera reaccionar amb por intensa davant una aranya pot transmetre la fòbia al nen. Els nens són especialment receptius a les reaccions emocionals dels seus cuidadors.
Influència cultural i mediàtica: Pel·lícules, sèries i notícies que retraten les aranyes com a perilloses o terrorífiques contribueixen a reforçar la por.
Tractament de l'aracnofòbia
L'aracnofòbia respon molt bé al tractament psicològic. La taxa d'èxit supera el 85% amb les teràpies adequades.
Teràpia d'exposició gradual
És el tractament de referència. Consisteix a exposar-se progressivament a l'estímul temut: primer es parla sobre aranyes, després es miren imatges, vídeos, fins arribar a veure una aranya real a distància i, finalment, apropar-s'hi. Cada pas es fa al ritme del pacient, mai forçant. L'objectiu és que el cervell aprengui que l'aranya no és realment perillosa i la resposta d'ansietat vagi disminuint.
EMDR per a l'aracnofòbia
L'EMDR és especialment útil quan la fòbia es va originar per una experiència traumàtica. Permet processar el record que va desencadenar la por, reduint la càrrega emocional associada. Combinat amb l'exposició, sol accelerar significativament la recuperació.
Tècniques de relaxació i regulació emocional
Aprendre tècniques de regulació emocional i respiració és fonamental per gestionar l'ansietat durant el procés d'exposició. Aquestes eines donen a la persona sensació de control sobre les seves reaccions físiques.
Aracnofòbia en nens
La por a les aranyes és molt freqüent en la infància. Tot i que sovint és transitòria, en alguns casos pot consolidar-se com una fòbia. La teràpia infantil utilitza el joc, els contes i l'exposició lúdica per ajudar els nens a superar la seva por de manera natural i sense pressió.
Dona el primer pas
Si l'aracnofòbia t'està limitant en el teu dia a dia, sàpigues que superar-la és completament possible amb l'ajuda professional adequada. A la meva consulta d'Igualada i també a través de la teràpia online, t'acompanyo en el procés de superar la teva por a les aranyes amb un enfocament personalitzat i al teu ritme. Contacta'm per a una primera consulta informativa.