Què és la síndrome de l'impostor?
La síndrome de l'impostor és un patró psicològic en el qual les persones dubten constantment de les seves habilitats i temen ser descobertes com a "fraudes", malgrat tenir evidències objectives dels seus èxits i competència. Qui la pateix sent que no mereix el que ha aconseguit i atribueix els seus assoliments a factors externs com la sort, el timing o la generositat dels altres.
Identificada per primera vegada el 1978 per les psicòlogues Pauline Clance i Suzanne Imes, la síndrome de l'impostor afecta aproximadament el 70% de les persones en algun moment de la seva vida. No és exclusiva de cap gènere, edat o professió, encara que és especialment prevalent en entorns acadèmics i professionals d'alta exigència.
Els 5 tipus de síndrome de l'impostor
La investigadora Valerie Young va identificar cinc perfils principals:
1. El/La Perfeccionista
S'estableixen estàndards increïblement alts. Si no assoleixen la perfecció (cosa impossible), senten que han fracassat. Un 99% mai és suficient, perquè es focalitzen en l'1% que els falta.
2. El/La Superheroi/na
Senten la necessitat de treballar més que ningú per "compensar" la seva suposada incompetència. Sacrifiquen el temps lliure, les relacions i la salut per demostrar que mereixen el seu lloc.
3. El/La Expert/a
Mai senten que saben prou. Acumulen formacions, certificats i cursos, però mai se senten preparats/des. La por a no saber la resposta a una pregunta els paralitza.
4. El/La Solista
Creuen que demanar ajuda és un senyal de debilitat. Si necessiten suport per completar una tasca, ho interpreten com a prova de la seva incapacitat, en lloc de veure-ho com una part natural del treball col·laboratiu.
5. El/La Geni Natural
Jutgen la seva competència basant-se en la facilitat i velocitat amb què aprenen. Si necessiten esforçar-se per dominar alguna cosa, senten que no són prou bons/es. L'esforç és vist com una evidència de frau.
Senyals que pateixes la síndrome de l'impostor
- Atribueixes els èxits a la sort o a circumstàncies externes
- Minimitzes els teus assoliments ("qualsevol ho hauria fet")
- Tens por que et descobreixin com a incompetent
- Et compares constantment amb els altres i sempre surts perdent/a
- Et costa acceptar elogis o reconeixements
- Sobrepreparació: dediques moltes més hores de les necessàries per por a fallar
- Procrastines per por a no estar a l'alçada
- Evites oportunitats noves per por al fracàs
Per què apareix la síndrome de l'impostor?
Les causes són multifactorials i poden incloure:
- Educació i criança: famílies amb alta exigència, comparacions amb germans/es o on l'afecte estava condicionat als resultats
- Transicions vitals: començar un nou treball, canviar de carrera o entrar en un entorn més competitiu
- Perfeccionisme apres: haver interioritzat la creença que el valor personal depèn del rendiment
- Factors socials: pertànyer a grups minoritzats o infra-representats en un àmbit determinat
- Cultura de l'èxit: la pressió constant de les xarxes socials i la idealització de la productivitat
Impacte en la salut mental
La síndrome de l'impostor no és "només" inseguretat. Quan es cronifica, pot provocar:
- Ansietat crònica i estrès elevat
- Burnout per sobretreball compensatori
- Depressió i baixa autoestima
- Autosabotatge professional i personal
- Aïllament social per por a ser jutjat/da
Estratègies per superar la síndrome de l'impostor
1. Reconeix i nomena el patró
El primer pas és identificar quan el pensament impostor s'activa. Posar-li nom ("això és la síndrome de l'impostor parlant") ajuda a crear distància i objectivitat.
2. Registra els teus èxits
Porta un diari d'èxits on anotis cada assoliment, per petit que sigui. Revisar-lo periòdicament t'ajudarà a contrastar les teves creences amb l'evidència real.
3. Reformula el fracàs
El fracàs no és evidència d'incompetència; és part del procés d'aprenentatge. Cada error és una oportunitat de creixement, no una confirmació de les teves pors.
4. Comparteix el que sents
Parlar amb persones de confiança sobre els teus sentiments d'impostor/a pot ser alliberador. Descobriràs que moltes persones que admires senten el mateix.
5. Busca ajuda professional
Un/a psicòleg/a pot ajudar-te a treballar les creences nuclears que alimenten la síndrome de l'impostor, desenvolupar una autoestima sana i construir una relació més saludable amb l'èxit i el fracàs.