Tripofòbia (por als forats): què és i com es tracta

Tripofòbia: una noia gira el cap amb cara de fàstic, com si acabés de veure una imatge desagradable

Obres el mòbil i, entre dues fotos qualssevol, n'apareix una d'una bresca d'abelles o del cor sec d'una flor de lotus, ple de forats. Se t'eriça la pell, et pica tot i gires el cap sense pensar-ho. Hi ha qui només hi nota una incomoditat estranya. Altres persones senten nàusees, i algunes acaben evitant les maduixes o el pa amb llavors.

Aquesta reacció davant de grups de forats petits es coneix com a tripofòbia. En aquest article t'explico què és, quins símptomes dona, per què passa segons la recerca i com es tracta quan et limita. Pots llegir-lo tranquil·lament, perquè no hi trobaràs cap foto de forats.

Què és la tripofòbia

La tripofòbia és el rebuig, el fàstic o l'ansietat que algunes persones senten quan veuen grups de forats o de formes arrodonides petites, com les cel·les d'una bresca o les bombolles d'un cafè. El nom ve del grec trypa, que vol dir «forat» o «perforació» (Martínez-Aguayo i col·laboradors, 2018).

Amb aquest nom, la van descriure per primera vegada en una revista científica dos investigadors de la Universitat d'Essex, Cole i Wilkins, el 2013. El fenomen, però, ja existia. Cole explica que moltes de les persones amb por als forats amb qui ha parlat, sobretot les que tenen cinquanta anys o més, recorden haver-la notat de petites, als anys setanta i vuitanta, molt abans d'internet (Cole, 2024).

No l'has de confondre amb la tripanofòbia, que té un nom semblant però és la por a les agulles i a les injeccions.

Què desencadena la tripofòbia

Les persones amb tripofòbia reaccionen davant de coses molt diverses i, gairebé sempre, inofensives:

  • Elements de la natura, com les bresques, el cor sec de la flor de lotus, les esponges de mar o les beines plenes de llavors.
  • Menjar, com la xocolata amb bombolles d'aire, el pa amb llavors, el formatge gruyère, les maduixes o les bombolles d'un cafè.
  • Coses de casa o del carrer, com una paret foradada, la roba de pics o les gotes de condensació.
  • Fotos de pell amb forats o bonys. Molta gent va conèixer la tripofòbia per unes imatges manipulades que van córrer per internet, amb forats afegits a la pell (Cole, 2024).

Tampoc no cal que siguin forats. En un estudi, els grups de forats no van provocar significativament més malestar que els grups de bonys, i segons els autors això suggereix que el que compta és un patró visual concret més que els forats en si (Le i col·laboradors, 2015).

Símptomes de la tripofòbia

Els símptomes de la tripofòbia solen aparèixer de seguida, només de veure la imatge. En una enquesta a 195 membres d'un grup de suport de Facebook, els més freqüents eren la picor (67,2 %), la pell de gallina (67,2 %) i les nàusees (53,8 %). Gairebé la meitat (45,6 %) deien que la tripofòbia els feia sentir vergonya (Vlok-Barnard i Stein, 2017).

També hi pot haver rebuig, inquietud i ganes de marxar. En la mateixa enquesta, el 16,4 % tenien una ansietat intensa amb atacs de pànic, i el 81 % notaven símptomes fins i tot sense tenir forats al davant, per exemple quan els preocupava trobar-se'n. Tingues en compte que eren persones que havien buscat un grup de suport i que potser no representen tothom qui té tripofòbia. Si alguna vegada has tingut una crisi de por molt intensa, et pot servir l'article sobre els atacs de pànic.

Més fàstic que por

Tot i el nom, en la majoria de casos hi predomina el fàstic. A l'enquesta de Vlok-Barnard i Stein, el 72,3 % sentien sobretot o només fàstic, el 6,1 % sobretot o només por, i el 21 % totes dues coses per igual.

Els estudis de laboratori també hi apunten. Davant d'imatges de forats, la pupil·la es contrau més que davant d'imatges d'animals amenaçadors, una resposta que encaixa més amb el fàstic que amb la por (Ayzenberg i col·laboradors, 2018). Un estudi del 2025 hi va trobar més fàstic que por, tot i que la por no era menyspreable (Thiebaut i col·laboradors, 2025). Ara bé, en les persones amb puntuacions altes de tripofòbia, aquestes imatges acceleren el cor i augmenten la variabilitat del ritme cardíac, una combinació que, segons els autors, és compatible amb la participació tant del sistema nerviós simpàtic com del parasimpàtic (Le i col·laboradors, 2020).

La tripofòbia és una fòbia de veritat?

Sovint es llegeix que la tripofòbia no és una fòbia «real» perquè no surt al DSM-5, el manual diagnòstic de l'Associació Americana de Psiquiatria. Hi ha investigadors que fins i tot qüestionen que s'hagi de considerar una fòbia (Can i col·laboradors, 2017). Cole respon que el DSM-5 no té cap llista de fòbies. El que hi ha són uns criteris, i una aversió es considera una fòbia si els compleix. La por als gats, per exemple, tampoc no hi surt amb nom propi, i ningú no diria que no és una fòbia reconeguda. A més, aquests criteris parlen de por o d'ansietat, sense distingir-les.

Segons el DSM-5, una reacció davant d'un objecte o d'una situació concreta és una fòbia específica quan:

  • apareix gairebé sempre que t'hi trobes, i de seguida;
  • és desproporcionada respecte al perill real;
  • et porta a evitar-ho o a suportar-ho amb molta por o ansietat;
  • sol durar sis mesos o més;
  • no s'explica millor per un altre trastorn;
  • et provoca un malestar important o et limita a la feina, als estudis, en la vida social o en altres àmbits importants.

En l'enquesta de Vlok-Barnard i Stein, el 29,7 % complien tots els criteris de fòbia específica, i només el 2 % els del trastorn obsessivocompulsiu. Un altre estudi, amb 1.134 persones, va veure que la tripofòbia s'associa en bona part als mateixos trets que la fòbia a les aranyes i la fòbia a la sang i les injeccions, com la tendència a l'ansietat o la sensibilitat al fàstic (Mayor i col·laboradors, 2021). Per això, quan et fa patir i et limita, té sentit abordar-la com les altres fòbies específiques.

Quanta gent té tripofòbia

Les xifres varien segons l'estudi. Segons Cole, entre el 10 % i el 18 % dels adults senten algun tipus d'ansietat davant de grups de forats petits. En un estudi amb 2.558 adults del Regne Unit, el 9,7 % superaven el punt de tall del Qüestionari de Tripofòbia, una escala de 17 preguntes que es respon després de mirar dues imatges (Cole i col·laboradors, 2024). A Hong Kong, en una mostra representativa de 2.065 joves de 15 a 24 anys, va ser el 17,6 % (Wong i col·laboradors, 2023).

L'edat hi té un paper. A l'estudi britànic, les puntuacions baixaven a mesura que pujava l'edat, i el grup de 18 a 24 anys era el que puntuava més alt. En l'enquesta de Vlok-Barnard i Stein, la tripofòbia començava de mitjana als 17,5 anys, tot i que hi havia casos des dels 4 fins als 75, i una de cada quatre persones tenia algun familiar directe que també en tenia. Sobre si és més freqüent en dones, els estudis no coincideixen.

Per què passa la tripofòbia

Encara no se sap del cert. Una revisió del 2026 recull les quatre explicacions que s'han proposat (Cole i col·laboradors, 2026).

Un patró visual incòmode

Cole i Wilkins van analitzar les imatges que provoquen tripofòbia i van veure que tenen molt de contrast en les freqüències espacials mitjanes, un tret propi de les imatges que resulten incòmodes de mirar (Cole i Wilkins, 2013). Quan aquest excés de contrast es filtra, les persones amb tripofòbia hi senten menys malestar (Le i col·laboradors, 2015). En les persones amb puntuacions altes, aquestes imatges també activen més les zones posteriors de l'escorça cerebral (Le i col·laboradors, 2020).

La semblança amb animals perillosos

El mateix estudi del 2013 va trobar aquest patró en la pell de diversos animals potencialment perillosos. La seva hipòtesi és que el cervell hi reacciona de manera ràpida i automàtica, sense que en siguem conscients. Un estudi amb infants de preescolar, però, va veure que el malestar s'explicava més pels trets visuals de les imatges que per una associació amb animals verinosos (Can i col·laboradors, 2017).

Una defensa contra les malalties

Moltes malalties infeccioses i molts paràsits de la pell es manifesten amb grups de pústules o de formes arrodonides. Segons aquesta explicació, la tripofòbia seria una reacció per evitar malalties que s'activa més del compte, també davant de coses inofensives (Kupfer i Le, 2018). En el seu estudi, tant les persones amb tripofòbia com les altres sentien rebuig davant de grups relacionats amb malalties, però només les primeres en sentien davant de grups inofensius. Moltes descrivien sensacions a la pell, com picor o formigueig.

En una enquesta amb 856 persones, repetida després amb 690 més, les que havien tingut problemes de pell trobaven aquestes imatges més desagradables (Yamada i Sasaki, 2017). En 126 adults japonesos, la tripofòbia s'associava a més sensibilitat al fàstic davant de les malalties, a més angoixa davant del patiment dels altres i a més tendència a la incomoditat visual (Imaizumi i col·laboradors, 2016). La revisió del 2026 conclou que aquesta és l'explicació més probable.

Tripofòbia i internet

La quarta explicació és l'aprenentatge social. La tripofòbia es va popularitzar a internet, i algunes persones podrien haver-la «après» en veure com hi reaccionaven els altres. En un estudi amb 283 joves de 19 a 22 anys, els qui n'havien sentit a parlar hi puntuaven més alt, i el 64 % dels qui la coneixien l'havien descoberta per internet o per les xarxes socials. Però el 24 % de les persones amb tripofòbia no n'havien sentit a parlar mai (Cole i col·laboradors, 2024). Els autors conclouen que hi intervenen tant l'aprenentatge social com altres factors.

Relació amb l'ansietat i la depressió

A l'estudi de Hong Kong, els joves amb tripofòbia tenien més probabilitats de tenir símptomes greus d'ansietat, de depressió i d'estrès, fins i tot tenint en compte altres factors, com els antecedents psiquiàtrics o els esdeveniments estressants. Quan hi havia molt d'estrès, tenir tripofòbia s'associava a encara més símptomes depressius. Els autors adverteixen que les associacions eren febles i que probablement hi pesen més altres factors. Abans, dos estudis amb grups petits d'estudiants universitaris no hi havien trobat relació amb l'ansietat generalitzada (Wong i col·laboradors, 2023).

En l'enquesta de Vlok-Barnard i Stein, els diagnòstics associats més freqüents eren la depressió major (19 %) i el trastorn d'ansietat generalitzada (17,4 %). Hi ha també punts de contacte amb altres problemes. En un estudi australià, només les persones amb aversió als estímuls tripofòbics consideraven que la contaminació es podia transmetre en cadena, d'un objecte a un altre, un tret típic del fàstic. Els autors comparen aquesta barreja exagerada de fàstic i por amb la de la fòbia als animals petits, la de la fòbia a la sang, les injeccions i les ferides, i la del TOC de contaminació (Hain i Stevenson, 2025). Un altre estudi va trobar que l'ansietat social es relaciona, a través de la tripofòbia, amb el malestar davant d'imatges de molts ulls junts (Chaya i col·laboradors, 2016).

Com es tracta la tripofòbia

Encara no hi ha grans assajos clínics sobre el tractament de la tripofòbia, però sí molta evidència sobre les fòbies específiques en general. Una metaanàlisi de 33 assajos aleatoritzats va concloure que els tractaments basats en l'exposició tenen efectes grans comparats amb no fer res, i que superen el placebo i altres psicoteràpies. Els resultats no variaven segons el tipus de fòbia (Wolitzky-Taylor i col·laboradors, 2008).

Sobre la tripofòbia en concret, un estudi australià del 2026 va provar una sola sessió intensiva de teràpia cognitivoconductual, amb psicoeducació, treball amb els pensaments, modelatge i exposició, i hi va afegir tècniques per treballar el fàstic. Els símptomes es van mantenir estables mentre els participants esperaven el tractament, van baixar després de la sessió i la millora es mantenia al cap d'un mes. Van disminuir tant la por com el fàstic, i els participants s'acostaven més als estímuls. És un estudi amb un disseny de cas únic, i els autors el presenten com un resultat preliminar (Hain i col·laboradors, 2026).

Exposició gradual

L'exposició consisteix a acostar-te a poc a poc, amb acompanyament, al que et provoca rebuig, fins que la reacció es va fent més petita. Amb la tripofòbia es pot començar per paraules o dibuixos, passar a fotos que et facin poc rebuig i arribar a objectes reals, com una esponja o una llesca de pa amb llavors. El ritme el decideixes amb la psicòloga, i cada pas ha de ser un repte que puguis assumir.

Treballar el fàstic

En un estudi amb 27 persones que tenien molta por a les aranyes, mitja hora d'exposició a una taràntula va reduir la por i el fàstic, però el fàstic va baixar més a poc a poc (Smits i col·laboradors, 2002). Per això, en la tripofòbia, a més de l'exposició, pot ajudar revisar el significat que dones a aquestes imatges i associar-les a experiències agradables, com es va fer a l'estudi australià.

El que no ajuda

Evitar totes les imatges alleuja al moment, però a la llarga pot fer créixer l'ansietat. Segons alguns autors, és així com un fàstic natural pot acabar convertit en una fòbia (Martínez-Aguayo i col·laboradors, 2018). Tampoc no et recomano mirar imatges sense parar per «curar-te», ni deixar que te les ensenyin per fer broma. L'exposició terapèutica és gradual, pactada i amb un objectiu clar.

I la medicació?

S'han publicat els casos d'una nena de 12 anys i d'una adolescent que van millorar amb sertralina, un antidepressiu. En el primer cas, combinada amb teràpia cognitivoconductual (Martínez-Aguayo i col·laboradors, 2018; Akinci i Uzun, 2020). Són casos aïllats, i els autors del primer avisen que això no la converteix en el tractament de referència. La medicació la decideix sempre un metge.

La tripofòbia en nens

Si el teu fill o la teva filla diu que algunes imatges o textures li fan fàstic, no cal alarmar-se. Els infants de quatre i cinc anys ja troben que aquestes imatges els fan més fàstic, més por i més picor que les neutres, igual que als adults (Suzuki i col·laboradors, 2023).

Val la pena consultar-ho quan el rebuig limita el dia a dia. En el cas publicat el 2018, la nena de 12 anys tenia por davant del pa amb llavors, del formatge gruyère o de la roba de pics, i des dels quatre anys refusava alguns aliments per la textura de les llavors. Si l'infant evita menjars, llocs o activitats, no li ensenyis imatges per acostumar-lo ni te'n riguis. Escolta'l, explica-li què li passa amb paraules senzilles i demana ajuda a un professional. A l'article sobre l'ansietat infantil hi trobaràs més pistes, i a la consulta també faig teràpia infantil.

Quan demanar ajuda

Sentir una mica de rebuig davant d'una bresca és força comú i no cal tractar-ho. Et recomano consultar un professional si et reconeixes en alguna d'aquestes situacions:

  • Evites menjars, llocs, objectes o pàgines web per no trobar-te aquestes imatges.
  • Hi penses sovint, fins i tot quan no les tens al davant.
  • La reacció et provoca nàusees fortes o atacs de pànic.
  • Et costa treballar, estudiar o fer vida normal per culpa de la tripofòbia.
  • A més, tens ansietat o un estat d'ànim baix que no marxa.

Teràpia online i a Igualada per a la tripofòbia

Si la tripofòbia et limita, et puc acompanyar. Faig teràpia per a fòbies online i presencial a Igualada, amb teràpia cognitivoconductual i exposició gradual al teu ritme. Com que la tripofòbia es desencadena sobretot per la vista, bona part de l'exposició es pot fer per videotrucada. Així pots fer les sessions des de casa amb teràpia online, en català o castellà.

Si la reacció va començar després d'una experiència concreta que encara et remou, també podem treballar aquest record amb EMDR. No és el més habitual: en l'enquesta de Vlok-Barnard i Stein, el 78,5 % deien que no havien viscut cap experiència angoixant amb forats que els hagués pogut predisposar a tenir-la.

Contacta'm i, en una primera conversa sense compromís, mirarem com et puc ajudar.

Preguntes freqüents sobre la tripofòbia
Preguntes Freqüents

Preguntes Freqüents

És el rebuig, el fàstic o l'ansietat que senten algunes persones davant de grups de forats o de bonys petits, com una bresca, el cor sec de la flor de lotus o les bombolles d'un cafè. Sol provocar picor, pell de gallina i nàusees, i hi predomina el fàstic per sobre de la por. El nom ve del grec trypa, que vol dir «forat».

El DSM-5 no l'esmenta amb nom propi, però aquest manual no té cap llista de fòbies. El que fa és definir uns criteris. Quan la reacció apareix gairebé sempre i de seguida, és desproporcionada, sol durar sis mesos o més, et fa evitar coses, et provoca un malestar important o et limita i no s'explica millor per un altre trastorn, compleix els criteris de fòbia específica. En una enquesta a 195 membres d'un grup de suport, el 29,7 % els complien tots.

No se sap del cert. S'han proposat quatre explicacions: el patró visual d'aquestes imatges, que resulta incòmode de mirar; la semblança amb animals perillosos; una reacció per evitar paràsits i malalties de la pell que s'activa més del compte; i l'aprenentatge social, sobretot per internet. Una revisió del 2026 considera que la de les malalties és la més probable.

Segons una estimació del 2024, entre el 10 % i el 18 % dels adults senten algun tipus d'ansietat davant de grups de forats petits. En un estudi amb 2.558 adults del Regne Unit, el 9,7 % superaven el punt de tall del Qüestionari de Tripofòbia, i en una mostra representativa de joves de Hong Kong, el 17,6 %. Les puntuacions són més altes en la gent jove.

El tractament amb més evidència per a les fòbies específiques és la teràpia cognitivoconductual amb exposició gradual. Per a la tripofòbia en concret, un estudi preliminar del 2026 va reduir la por i el fàstic amb una sola sessió intensiva que també treballava el fàstic, i la millora es mantenia al cap d'un mes. Si et fa patir o et fa evitar coses, val la pena consultar-ho.

Tenen noms semblants, però són fòbies diferents. La tripofòbia és el rebuig als grups de forats o de bonys petits, i hi predomina el fàstic. La tripanofòbia és la por a les agulles i a les injeccions.