Mires el correu just abans d'anar a dormir. Contestes un missatge de feina durant el sopar familiar. Estàs de vacances, però una part del teu cap segueix a l'oficina i et sents estrany si no fas res «productiu». Si t'hi has reconegut, potser no és només que siguis molt responsable: potser estàs davant d'una addicció a la feina, coneguda també com a workaholism.
Vivim en una cultura que aplaudeix estar sempre ocupats, i per això l'addicció a la feina és una de les poques addiccions que està ben vista i fins i tot premiada. Aquí hi ha la trampa: com que sembla una virtut, costa molt reconèixer-la i demanar ajuda. En aquest article t'explico què és, com diferenciar-la de treballar molt, per què apareix i com recuperar l'equilibri.
Què és l'addicció a la feina (workaholism)
L'addicció a la feina és una necessitat compulsiva de treballar sense parar, que la persona no aconsegueix controlar i que acaba passant per davant de la salut, la família i el descans. L'American Psychological Association la descriu com una dedicació compulsiva i excessiva a la feina, en detriment d'altres àrees de la vida. Com en qualsevol addicció, hi ha una pèrdua de control i un malestar quan no es pot «consumir», en aquest cas, treballar.
Addicció a la feina no és el mateix que treballar molt
És important no confondre-la amb l'esforç o el compromís. Hi ha èpoques d'hores extres i pics de feina que són normals i puntuals. La diferència és el control i el patiment: una persona treballadora pot parar, desconnectar i gaudir del descans; una persona amb addicció a la feina no pot, se sent culpable o inquieta quan no treballa i sacrifica la resta de la seva vida sense adonar-se'n. No és una qüestió d'hores, sinó de la relació que tens amb la feina.
Senyals de l'addicció a la feina
La addicció a la feina sol instal·lar-se de mica en mica, i per això costa de veure. Aquests són alguns dels senyals més clars.
Com reconèixer el workaholism
- Pensar en la feina constantment, també en el temps lliure i al llit.
- No poder desconnectar de nit, els caps de setmana o de vacances.
- Sentir culpa, buit o inquietud quan no estàs treballant.
- Allargar sempre la jornada i endur-te feina a casa.
- Deixar de banda relacions, aficions, exercici i salut.
- Símptomes físics d'estrès: insomni, tensió muscular, mal de cap o problemes digestius.
- Negar que sigui un problema («només és una època», «és que sóc així»).
Addicció a la feina i burnout: no són el mateix
Sovint es confonen, però són coses diferents. L'addicció a la feina és el patró compulsiu de treballar sense parar; el burnout és l'esgotament físic i emocional que sol venir després. Són com la causa i l'efecte: qui té workaholism té molts números d'acabar cremat. Si vols aprofundir en la fase d'esgotament, en parlo a fons a l'article sobre l'estrès laboral i el burnout. Però es pot patir burnout sense ser addicte, simplement per una càrrega excessiva mantinguda en el temps.
Per què apareix: causes de l'addicció a la feina
Rarament és només «amor per la feina». Sovint hi ha altres coses a sota. El perfeccionisme empeny a no donar res mai per prou bo. Una autoestima que depèn dels resultats fa que la persona només se senti valuosa quan produeix. I, de vegades, la feina és una manera d'evitar altres coses que fan mal: un buit, un conflicte de parella o emocions que no es volen sentir. A tot això s'hi suma una cultura laboral que premia estar sempre disponible.
Qui té més risc de patir addicció a la feina
L'addicció a la feina pot afectar qualsevol persona, però hi ha perfils més exposats. Les persones autònomes i emprenedores, en què la frontera entre la feina i la vida gairebé no existeix, hi són especialment vulnerables. També els càrrecs de molta responsabilitat, les professions molt vocacionals —com el personal sanitari o docent— i les persones molt exigents amb si mateixes. Haver crescut en un entorn on l'afecte o l'aprovació depenien dels èxits també hi predisposa. Reconèixer que pertanys a un grup de risc no és cap condemna: és el primer pas per posar-hi límits abans que la cosa vagi a més.
Conseqüències: salut, família i relacions
Amb el temps, l'addicció a la feina passa factura. A nivell físic, dispara l'estrès crònic, amb problemes de son, tensió i més risc cardiovascular. A nivell emocional, apareixen ansietat, irritabilitat i buit. I a nivell relacional, la feina va menjant temps i presència a la família i les amistats, cosa que sovint es tradueix en una càrrega mental i una conciliació laboral i familiar molt difícils. Sol ser precisament aquest impacte, i no la feina en si, el que fa que la persona demani ajuda.
El teletreball i la hiperconnexió
La tecnologia ho ha posat més difícil. Quan la feina viu al mòbil i el despatx és a casa, la frontera entre treballar i viure s'esborra. La Organització Mundial de la Salut avisa que un entorn laboral que no protegeix la desconnexió és un risc per a la salut mental. Estar sempre localitzable no és un senyal de compromís: és el caldo de cultiu perfecte perquè l'addicció a la feina creixi sense que te n'adonis.
Com superar l'addicció a la feina
La bona notícia és que es pot recuperar una relació sana amb la feina. No es tracta de deixar de treballar ni de perdre l'ambició, sinó de tornar a posar la feina al seu lloc, com una part de la vida i no com tota la vida.
Passos que ajuden
- Posa límits d'horari i compleix-los: defineix una hora de tancar i respecta-la com respectaries una reunió important. Aquí et pot ajudar aprendre a posar límits i dir que no.
- Desconnecta de veritat: treu els correus del mòbil fora d'hores i crea rituals de tancament (una passejada, tancar el portàtil en un calaix).
- Recupera vida fora de la feina: reserva temps per a relacions, cos i aficions, i tracta'l com a innegociable.
- Treballa el «per què»: si a sota hi ha perfeccionisme o autoestima lligada a produir, abordar-ho és el que fa el canvi durador.
- Tolera la incomoditat inicial: desconnectar farà que et sentis inquiet al principi; és normal, i passa.
Quan demanar ajuda professional
Val la pena demanar ajuda quan no pots parar de treballar encara que vulguis, quan la feina et perjudica la salut, el son o les relacions, o quan sents molta angoixa i culpa en desconnectar. El Servei Nacional de Salut britànic (NHS) recorda que l'estrès sostingut és tractable i que no cal esperar a tocar fons per demanar suport. Fer-ho aviat evita que el problema derivi en un burnout o en problemes de salut més seriosos.
Com t'ajuda la teràpia
A teràpia treballem l'addicció a la feina en dos nivells. Per una banda, l'hàbit: aprendre a posar límits, a desconnectar i a tolerar el malestar que això genera al principi. Per l'altra, la causa: el perfeccionisme, l'autoestima que depèn dels resultats o allò que estàs evitant treballant tant. Ho faig amb teràpia per a l'estrès laboral i el burnout i, si et va bé, amb teràpia online, en català o castellà.
Si notes que la feina t'està ocupant molt més que un lloc a la teva vida, contacta'm per a una primera valoració sense compromís. I queda't amb una idea: treballar no és el problema; el problema és no poder parar. I aprendre a parar també s'entrena.