T'han preguntat mai «com et sents?» i t'has quedat en blanc? No perquè no vulguis respondre, sinó perquè, sincerament, no ho saps. Notes que alguna cosa no va fina —un nus a l'estómac, tensió a les espatlles, ganes sobtades de marxar—, però posar-hi un nom (és tristesa? ràbia? por?) et sembla parlar una llengua que no vas aprendre mai. Si això et passa sovint, potser tens un grau alt d'alexitímia.
L'alexitímia és la dificultat per identificar, entendre i expressar les pròpies emocions. No vol dir que no sentis; vol dir que et costa saber què sents i traduir-ho en paraules. En aquest article t'explico què és, per què apareix, com es relaciona amb el cos i amb l'autisme, i què es pot fer per aprendre a connectar amb el que et passa per dins.
Què és l'alexitímia
El terme alexitímia ve del grec i significa, literalment, «sense paraules per als sentiments». La va descriure el psiquiatre Peter Sifneos als anys setanta per referir-se a persones que tenien molta dificultat per posar nom al que sentien. L'American Psychological Association la defineix com la dificultat per reconèixer i descriure les pròpies emocions. No és un diagnòstic tancat, sinó un tret que es dona en graus: n'hi ha qui en té una mica i qui la viu de manera molt marcada.
Alexitímia no vol dir fredor ni manca de sentiments
Aquí hi ha el malentès més gran. Una persona amb alexitímia no és freda ni «no té sentiments». Els té, i sovint els viu amb força; el que li falla és el pont entre el que sent i la consciència d'allò que sent. És com tenir la ràdio encesa però amb tanta interferència que no entens la cançó. Per això de vegades els altres la perceben com a distant o massa racional, quan per dins pot estar vivint una tempesta que no sap ni anomenar. Entendre aquesta diferència ho canvia tot, tant per a la persona com per a qui l'estima.
Senyals i símptomes de l'alexitímia
L'alexitímia no crida l'atenció com altres dificultats, perquè qui la té sol funcionar bé a la feina i a la vida pràctica. On es nota és en el terreny emocional i en les relacions.
Com es manifesta l'alexitímia en el dia a dia
- Et quedes en blanc quan algú et pregunta com et sents.
- Confons les emocions amb sensacions físiques: notes que et batega el cor o que estàs tens, però no saps que és ansietat.
- Tens poca vida imaginativa, pocs somnis que recordis o poca tendència a fantasiejar.
- Els altres et diuen que ets fred o distant, tot i que per dins no t'ho sents.
- T'apropes als problemes des de la lògica i evites parlar de sentiments.
- Et costa entendre les emocions dels altres i saber com consolar-los.
- Les relacions se't compliquen perquè compartir el que sents és tot un repte.
Els tres components de l'alexitímia
Els especialistes solen descriure l'alexitímia a partir de tres peces que sovint van juntes. La primera és la dificultat per identificar les emocions i distingir-les de les sensacions del cos. La segona és la dificultat per descriure-les als altres, per trobar les paraules. I la tercera és un estil de pensament molt orientat cap a fora, cap als fets concrets i les tasques, en comptes de cap al món interior. Quan les tres coincideixen, la vida emocional queda com en una habitació a les fosques.
Causes de l'alexitímia
No hi ha una única causa. Hi intervenen factors temperamentals i, possiblement, genètics, però també el que vam aprendre (o no vam aprendre) de petits. Créixer en una família on les emocions no es nomenaven, on plorar estava mal vist o on ningú ajudava a entendre el que senties deixa la persona sense el «diccionari» emocional bàsic. Un entorn dur o traumàtic en la infància també hi pot contribuir: davant d'un dolor massa gran, desconnectar de les emocions va ser, en el seu moment, una manera de sobreviure.
Alexitímia i el cos: quan l'emoció es nota com un símptoma
Si no pots llegir una emoció en la teva ment, sovint la llegeixes en el teu cos. Per això l'alexitímia va tan de la mà de la somatització: mals de cap, molèsties digestives, tensió o cansament que apareixen sense una causa mèdica clara. L'emoció no anomenada no desapareix; busca una altra porta de sortida. Aprendre a distingir «tinc mal d'estómac» de «estic angoixat» és, moltes vegades, el primer gran pas cap a trobar-se millor.
Alexitímia i autisme
L'alexitímia és bastant més freqüent en persones autistes que en la població general, tot i que són coses diferents i no sempre van juntes. Moltes persones autistes adultes descriuen justament aquesta dificultat per saber què senten, cosa que de vegades es confon amb manca d'empatia quan no ho és en absolut. El Servei Nacional de Salut britànic (NHS) inclou entre els senyals de l'autisme en adults la dificultat per dir com se senten. Tenir alexitímia no vol dir ser autista, ni a l'inrevés: són dues realitats que poden coincidir.
Alexitímia i relacions
Compartir el que sents és el ciment de la intimitat, i aquí l'alexitímia ho posa difícil. La parella pot sentir-se sola o interpretar el silenci com a desinterès, quan en realitat l'altre no s'està tancant a propòsit: no troba les paraules. Sovint s'hi barreja l'estil d'aferrament que cadascú porta de sèrie. La bona notícia és que, quan tots dos entenen què està passant, deixen de fer-se retrets i comencen a construir un llenguatge comú, encara que sigui a poc a poc.
Alexitímia primària i secundària
No tota l'alexitímia és igual. Es parla d'alexitímia primària quan és un tret estable de la persona, present des de sempre i sovint lligat a factors biològics o al desenvolupament. I es parla d'alexitímia secundària quan apareix més endavant, com a resposta a una depressió, una ansietat forta, un trauma o una malaltia; en aquests casos, sol millorar quan es tracta el que hi ha a sota. Distingir-les ajuda a saber què s'ha de treballar i amb quines expectatives.
Com es tracta l'alexitímia
Identificar i posar nom a les emocions és una habilitat, i com totes les habilitats es pot entrenar. El tractament de l'alexitímia no consisteix a «obligar-se a sentir», sinó a aprendre a llegir els senyals que ja hi són. Es treballa la connexió entre el cos i l'emoció, s'amplia el vocabulari emocional i s'assaja com expressar el que passa per dins en un entorn segur. És un procés lent i amable, no una cursa.
Estratègies per connectar amb les emocions
Aquestes pràctiques, senzilles però constants, ajuden a anar obrint aquella habitació a les fosques.
- Comença pel cos. Diverses vegades al dia, atura't i pregunta't què notes físicament (tensió, calor, pes al pit). És la pista que et porta a l'emoció.
- Amplia el vocabulari. Tingues a mà una llista d'emocions i busca la paraula que més s'hi acosti. Passar de «estic malament» a «estic decebut» ja és un avenç enorme.
- Escriu. Posar per escrit el que et passa, sense filtre, entrena el múscul de traduir sensacions en paraules; forma part de la regulació emocional.
- Entrena la mirada cap a dins. Reforçar la intel·ligència emocional i tenir estratègies d'afrontament et dona eines per no quedar-te bloquejat quan arriba una emoció forta, com passa amb la ràbia.
Quan demanar ajuda professional
Val la pena demanar ajuda quan la dificultat per entendre el que sents comença a passar factura: si les relacions se'n ressenten, si acumules símptomes físics sense causa mèdica clara o si notes que vius una mica desconnectat de tu mateix. També si sospites que l'alexitímia pot anar lligada a una depressió, una ansietat o un trauma que convé mirar. La consciència emocional es pot desenvolupar a qualsevol edat; poques vegades és massa tard per començar.
Com t'ajuda la teràpia
A teràpia treballem l'alexitímia sense presses: aprenem a escoltar el cos, a connectar aquelles sensacions amb emocions concretes i a trobar les paraules per dir-les. També mirem què hi ha a sota (experiències, estil de relació, un possible trauma) i entrenem, situació a situació, com expressar el que sents perquè les relacions deixin de ser un terreny minat. Ho faig amb teràpia de gestió emocional i, si et va bé, amb teràpia online, en català o castellà.
Si t'hi has reconegut, contacta'm per a una primera valoració sense compromís. I queda't amb una idea: no sentir res no és el problema; el problema és no saber què sents, i això s'aprèn a llegir, com qui aprèn una llengua nova.