Assetjament laboral (mobbing): senyals i com actuar

Assetjament laboral: una dona a la taula de feina es gira incòmoda mentre dos companys xiuxiuegen i riuen darrere seu

Fa mesos que el diumenge a la tarda se't fa un nus a l'estómac. A la feina, les reunions es fan sense tu i t'assabentes de les decisions pels passadissos. Cada error teu es comenta en veu alta, i quan entres a la cuina, la conversa s'atura. Primer penses que són imaginacions teves o que exageres. Després comences a dormir malament i a dubtar de tu.

Quan aquestes situacions es repeteixen durant mesos i vénen de persones que tenen més poder que tu, es parla d'assetjament laboral o mobbing. En aquest article t'explico què és, com reconèixer-lo, què diu la recerca sobre els seus efectes i què pots fer si el pateixes.

Què és l'assetjament laboral (mobbing)

L'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) defineix l'assetjament laboral, que anomena assetjament psicològic a la feina, com l'exposició a conductes de violència psicològica que es repeteixen i s'allarguen en el temps. Van dirigides a una o més persones per part d'altres que actuen des d'una posició de poder, que no ha de ser necessàriament jeràrquica. Passa dins d'una relació laboral i és un risc important per a la salut (nota tècnica NTP 854 de l'INSST).

L'investigador pioner i més reconegut en l'estudi del mobbing va ser Heinz Leymann, que el va descriure a Suècia com un grup de treballadors que fan pinya contra un company (Leymann, 1990). Leymann en parlava quan algú patia alguna de les 45 conductes hostils que havia recollit, de manera sistemàtica, com a mínim un cop per setmana i durant més de sis mesos. L'INSST no fixa una xifra, però sí que demana que les conductes es repeteixin i durin.

L'assetjament pot venir d'un superior, de companys del mateix nivell o fins i tot de persones que depenen de qui el pateix. Un estudi noruec va trobar que els comandaments tenen el mateix risc de patir-lo que la resta de treballadors (Nielsen i col·laboradors, 2024).

Què no és assetjament laboral

No tot conflicte a la feina és assetjament laboral. Segons l'INSST, un fet aïllat, com una discussió puntual entre companys, no encaixa en la definició, tot i que continua sent un risc psicosocial que s'ha d'atendre. Ara bé, algunes accions que passen una sola vegada però tenen efectes continuats, com un canvi de lloc injustificat o un aïllament físic sense motiu, poden ser un indici d'assetjament.

Tampoc ho és, per si sol, tenir un cap exigent. La diferència és que en l'assetjament hi ha conductes hostils que es repeteixen al llarg del temps i que van dirigides a una o més persones concretes.

Senyals d'assetjament laboral

La nota tècnica de l'INSST agrupa les conductes d'assetjament en set tipus. Te'ls explico amb alguns exemples:

  • Atacs a través de l'organització de la feina. Et treuen tasques, te'n donen d'impossibles o d'inútils, o et canvien d'horari o de lloc sense motiu.
  • Atacs a les relacions socials. No et conviden a les reunions o et deixen de parlar.
  • Atacs a la vida privada. Es burlen de la teva família o de la teva manera de viure.
  • Amenaces de violència física.
  • Atacs a les teves actituds. Ridiculitzen les teves opinions o les teves creences.
  • Agressions verbals. Crits, insults o crítiques constants davant dels altres.
  • Rumors. S'escampen mentides o mitges veritats sobre tu.

En una enquesta representativa feta a Anglaterra el 2014 amb 3.838 treballadors, el 10,6 % havia patit assetjament a la feina durant l'últim any. Entre les persones afectades, les formes més habituals eren les crítiques excessives (49,3 %), el maltractament verbal (42,6 %) i les humiliacions (31,4 %). Qui assetjava era sobretot el cap directe (53,6 %) o algun company (42,8 %) (Bunce i col·laboradors, 2024).

Com reconèixer el mobbing en el dia a dia

Sovint el primer avís arriba del cos i de l'estat d'ànim, amb angoixa el diumenge a la tarda, insomni, ganes de plorar en arribar a la feina o la sensació que no fas res bé. Si et passa, fes-te aquestes preguntes:

  • Les conductes es repeteixen setmana rere setmana?
  • Van dirigides a tu o a tot l'equip per igual?
  • Hi ha una diferència de poder, formal o informal, entre tu i qui les fa?
  • Algú més ho ha vist?

Si a més et fan dubtar de la teva manera de veure els fets amb frases com «t'ho imagines» o «ets massa sensible», llegeix també l'article sobre el gaslighting.

Quanta gent pateix assetjament laboral

Les xifres canvien segons com es pregunta, però s'assemblen força. En tres grans cohorts de Suècia i Dinamarca, el 9 % dels treballadors deien que patien assetjament a la feina (Xu i col·laboradors, 2019). En nou enquestes daneses amb 98.330 participants, va ser el 10,4 % (Conway i col·laboradors, 2022), i a Anglaterra, el 10,6 % que hem vist. En aquests països, a grans trets, un de cada deu treballadors.

Per què passa l'assetjament laboral

Segons Leymann, el mobbing sol començar amb un conflicte entre dues parts amb un poder desigual. La que té més recursos, aliances, antiguitat o un càrrec superior, en lloc de resoldre el conflicte, el porta al terreny de la violència psicològica. L'INSST afegeix que habitualment hi ha condicions d'organització del treball inadequades que el poden afavorir.

Per això l'assetjament laboral no és només un problema entre dues persones. L'empresa és responsable de garantir la salut física, mental i social de tot el personal mentre dura la relació laboral. Sobre com prevenir-lo, però, hi ha poca evidència sòlida. Una revisió Cochrane només va trobar cinc estudis sobre intervencions per evitar-lo, i l'evidència era de qualitat molt baixa (Gillen i col·laboradors, 2017).

Conseqüències de l'assetjament laboral en la salut

Ansietat, depressió i estrès

Una metaanàlisi amb dades de més de 115.000 persones va trobar que l'assetjament laboral s'associa a més símptomes de depressió, d'ansietat i d'estrès. Els estudis que segueixen les persones en el temps també mostren aquesta relació (Verkuil i col·laboradors, 2015). La relació va en els dos sentits, perquè tenir problemes de salut mental també s'associava a més risc de patir assetjament després. Aquesta associació no vol dir que qui pateix assetjament en tingui la culpa.

En un estudi alemany que va seguir 2.172 treballadors durant cinc anys, l'assetjament greu per part de companys, com a mínim setmanal, s'associava a un risc més alt de símptomes depressius al final del seguiment. El que venia dels superiors no va mostrar un efecte significatiu en aquell estudi (Lange i col·laboradors, 2020). A l'article sobre com gestionar l'ansietat hi trobaràs estratègies concretes.

El son i el cos

Una metaanàlisi de 16 estudis va trobar que les persones assetjades tenen més problemes de son, tant en els estudis d'un sol moment com en els que fan seguiment, tot i que la qualitat de l'evidència era entre baixa i moderada (Nielsen i col·laboradors, 2020). Si et costa dormir, mira l'article sobre els trastorns del son.

En 79.201 treballadors de Suècia i Dinamarca seguits durant més de dotze anys de mitjana, els que deien patir assetjament tenien un risc més alt de malaltia cardiovascular (Xu i col·laboradors, 2019). Un altre estudi del mateix equip, amb 45.905 persones de Suècia, Dinamarca i Finlàndia, va trobar que les persones assetjades tenien més risc de diabetis tipus 2 (Xu i col·laboradors, 2018). Més a prop, en 396 treballadors del sector hortofructícola de Múrcia, el mobbing es relacionava amb més símptomes psicosomàtics (Meseguer de Pedro i col·laboradors, 2008).

Baixes laborals

Una revisió de 17 estudis, gairebé tots nòrdics i amb dades de registre, va concloure que l'assetjament és un factor de risc de baixa per malaltia, amb un grau d'evidència moderat (Nielsen i col·laboradors, 2016). Una revisió més recent hi afegeix que les baixes llargues s'associen a més probabilitat de patir assetjament més endavant (Liao i col·laboradors, 2023).

Quan apareixen pensaments de mort

Una metaanàlisi del 2023 va trobar que les persones que pateixen assetjament a la feina tenen més probabilitats d'ideació i de conductes suïcides, fins i tot tenint en compte altres factors (Luo i col·laboradors, 2023). En un estudi danès que va enllaçar enquestes amb registres nacionals, les persones assetjades tenien més risc de conducta suïcida, però en separar homes i dones la relació només era significativa en els homes (Conway i col·laboradors, 2022). Si tens pensaments de fer-te mal o de no voler viure, truca al 024, la línia d'atenció a la conducta suïcida, o al 112 si hi ha un perill immediat.

Els testimonis també se'n poden ressentir

L'assetjament no afecta només qui el pateix. En un estudi amb 194 treballadors, veure com assetjaven un company s'associava a més depressió i ansietat relacionades amb la feina sis mesos després, però només en les persones amb poc optimisme i sense el suport del seu cap. Quan hi havia un bon suport entre companys, la relació s'afeblia (Sprigg i col·laboradors, 2019).

Si veus que algú del teu equip ho està passant malament, parla-hi, no riguis les bromes que el ridiculitzen, apunta el que has vist i ofereix-te a acompanyar-lo si decideix explicar-ho.

Què fer si pateixes assetjament laboral

Cada cas té els seus matisos, també legals. Aquests són els passos que acostumo a recomanar.

Apunta-ho tot

Porta un registre amb la data, l'hora, què va passar, qui hi era i com et vas sentir. Guarda correus, missatges i documents. Quan l'assetjament és subtil, aquest registre t'ajuda a veure el patró i et pot servir si mai l'has de demostrar.

No t'hi enfrontis sol

Explica-ho a algú de confiança, dins i fora de la feina. Els delegats de prevenció o el sindicat et poden orientar. Aïllar-te, encara que et vingui de gust, et deixa més sol davant del problema.

Fes servir les vies de l'empresa

Si la teva empresa té un protocol d'assetjament, segueix-lo. També pots adreçar-te a recursos humans o al servei de prevenció de riscos laborals. Protegir la teva salut a la feina és una obligació de l'empresa.

Coneix les vies externes

Si dins de l'empresa no s'atura, pots presentar una denúncia a la Inspecció de Treball, que a Catalunya depèn de la Generalitat, i demanar consell a un advocat laboralista o al sindicat. Des del desembre del 2010, l'article 173.1 del Codi Penal castiga amb presó de sis mesos a dos anys qui, en una relació laboral o funcionarial i aprofitant-se de la seva relació de superioritat, fa contra una altra persona actes hostils o humiliants de manera reiterada que suposen un assetjament greu. Si qui t'assetja no té cap relació de superioritat sobre tu, és possible que aquest delicte concret no s'hi apliqui, però hi pot haver altres vies. A més, el 2022 Espanya va ratificar el conveni 190 de l'Organització Internacional del Treball, sobre la violència i l'assetjament a la feina.

Cuida la teva salut

Si tens ansietat, insomni o un estat d'ànim baix, ves al metge de capçalera, que valorarà si necessites una baixa i et pot derivar a un especialista. També pots demanar ajuda psicològica.

Assetjament laboral i burnout: en què es diferencien

El burnout, o síndrome d'esgotament professional, neix de l'estrès laboral crònic, amb massa càrrega, poc control o poc reconeixement. L'assetjament laboral són conductes hostils que algú dirigeix contra tu de manera repetida. Tots dos poden coincidir. Si et reconeixes més en el primer, llegeix l'article sobre l'estrès laboral i el burnout.

Com t'ajuda la teràpia psicològica

La teràpia no substitueix les vies laborals o legals, però t'acompanya mentre les recorres. A les sessions treballem:

  • L'ansietat, la tristesa i l'insomni.
  • La culpa i el dubte constant, amb pensaments com «potser m'ho mereixo» o «potser exagero».
  • L'autoestima, que sol quedar molt tocada.
  • Com posar límits i comunicar-te amb fermesa sense exposar-te més del compte.
  • Les decisions difícils, com quedar-te, demanar un canvi o marxar.
  • Els records que tornen una vegada i una altra, si l'assetjament ha deixat símptomes de trauma. En aquests casos pot ajudar el tractament del trauma amb EMDR.

Quan demanar ajuda

Et recomano consultar un professional si et reconeixes en alguna d'aquestes situacions:

  • Fa setmanes que dorms malament o que tens angoixa abans d'anar a treballar.
  • Et costa concentrar-te o has perdut les ganes de fer coses que t'agradaven.
  • Tens mals de cap, d'estómac o palpitacions sense una causa mèdica clara.
  • Has començat a creure que el problema ets tu.
  • Et plantejes deixar la feina o demanar una baixa i no saps per on començar.

Teràpia online i a Igualada per a l'assetjament laboral

Si estàs patint assetjament laboral, et puc acompanyar. Faig teràpia per a l'estrès laboral i el burnout, en la qual també treballem les ferides que deixa el mobbing. Pots fer les sessions presencialment a Igualada o des de casa, amb teràpia online, en català o castellà.

Contacta'm i, en una primera conversa sense compromís, mirarem com et puc ajudar.

Preguntes freqüents sobre l'assetjament laboral
Preguntes Freqüents

Preguntes Freqüents

Segons l'INSST, és l'exposició a conductes de violència psicològica que es repeteixen i s'allarguen en el temps, per part de persones que actuen des d'una posició de poder, no necessàriament jeràrquica, dins d'una relació laboral. Heinz Leymann, pioner en l'estudi del mobbing, en parlava quan les conductes hostils es produïen almenys un cop per setmana durant més de sis mesos.

Segons l'INSST, un conflicte puntual, encara que sigui dur, no és assetjament, tot i que continua sent un risc psicosocial. L'assetjament laboral es repeteix, s'allarga en el temps, va dirigit a una o més persones concretes i hi ha una diferència de poder entre les parts. Algunes accions aïllades amb efectes continuats, com un canvi de lloc injustificat, també en poden ser un indici.

Pot ser-ho. Des del desembre del 2010, l'article 173.1 del Codi Penal castiga amb presó de sis mesos a dos anys qui, en una relació laboral o funcionarial i aprofitant-se de la seva relació de superioritat, fa de manera reiterada actes hostils o humiliants que suposen un assetjament greu. Si el teu cas no hi encaixa, per exemple perquè qui t'assetja no té cap relació de superioritat sobre tu, hi pot haver altres vies. Un advocat laboralista o el sindicat et poden orientar.

Apunta cada incident amb la data i els testimonis, guarda correus i missatges i explica-ho a algú de confiança. Fes servir el protocol de l'empresa o el servei de prevenció i, si no s'atura, adreça't a la Inspecció de Treball o a un advocat laboralista. Cuida també la teva salut amb el metge de capçalera i, si cal, amb una psicòloga.

S'associa a més símptomes d'ansietat, depressió i estrès, a més problemes de son i a més baixes laborals. En estudis de seguiment també s'associa a un risc més alt de malaltia cardiovascular i de diabetis tipus 2. Una metaanàlisi va trobar que les persones assetjades tenen més probabilitats de tenir pensaments i conductes suïcides. Si tens pensaments de no voler viure, truca al 024.

Et pot ajudar a gestionar l'ansietat, l'insomni i la culpa, a recuperar l'autoestima, a posar límits i a prendre decisions sobre la feina. No substitueix les vies laborals o legals, però et dona suport mentre les recorres.