Per fi tens al davant allò que volies. L'oportunitat, la relació, el projecte que fa temps que somiaves. I aleshores, sense saber ben bé com, comences a torçar-ho: ho deixes per demà, hi busques defectes, et despistes just quan més cal, o t'arrisques a tirar-ho tot enlaire amb una discussió absurda. Al cap d'un temps mires enrere i tornes a ser al mateix lloc, preguntant-te per què sempre acabes igual. Si t'hi reconeixes, probablement no és mala sort: és l'autosabotatge.
El més desconcertant de l'autosabotatge és que qui posa les traves ets tu mateix, sovint sense adonar-te'n. No és falta de voluntat ni un defecte de caràcter; és una part teva que, intentant protegir-te d'alguna por, acaba impedint-te arribar on vols. T'explico què és exactament, com es manifesta, d'on ve i, sobretot, què pots fer per deixar de posar-te pals a les rodes.
Què és l'autosabotatge
L'autosabotatge són els comportaments —sovint inconscients— amb què acabes obstaculitzant els teus propis objectius: t'allunyes del que vols o crees els problemes que després lamentes. L'American Psychological Association el descriu com una conducta que genera problemes a la vida diària i interfereix en els objectius a llarg termini. El detall clau és que no ve de fora: la trava te la poses tu, encara que gairebé mai ho facis a propòsit. I això, que a primera vista sembla una contradicció, té la seva lògica.
Com es manifesta
L'autosabotatge es disfressa de moltes maneres, i per això costa de reconèixer. Sol aparèixer com a procrastinació just amb allò que més importa, com abandonar les coses a mig fer, com trobar excuses molt raonables per no començar o com una autoexigència tan alta que et paralitza. També pot sortir cap enfora: buscar la discussió que fa esclatar una relació que va bé, gastar el que no toca, deixar la dieta o l'hàbit el dia que anava rodat. En comú tenen una cosa: et van allunyant, a poc a poc, d'allò que dius que vols. I moltes vegades ni tan sols ho vius com un sabotatge, sinó com una decisió raonable del moment —«avui no és el dia», «millor ho deixo per quan estigui més tranquil»—, de manera que el patró passa desapercebut precisament perquè es disfressa de sentit comú.
L'autosabotatge i la por al fracàs
Sovint ens sabotegem precisament per no arriscar-nos a fallar. Si no dones el màxim, sempre pots dir-te que «no ho vas intentar de veritat», i això fa menys mal que fracassar havent-ho donat tot. Per això l'autosabotatge és, moltes vegades, una defensa contra la por al fracàs: preferim controlar nosaltres com surt malament abans que exposar-nos al risc de no ser prou bons. I, curiosament, també funciona a l'inrevés: de vegades ens sabotegem per por a l'èxit, al que comportaria i a l'exigència que vindria després.
La procrastinació, la cara més comuna
Poques formes d'autosabotatge són tan freqüents com la procrastinació. Ajornar allò que importa treu l'angoixa a l'instant, però el termini s'acosta, la pressió creix i el resultat se'n ressent, cosa que confirma la teva pitjor idea sobre tu. Quan la procrastinació apareix justament davant del que més t'importa, rarament és mandra: és una manera d'esquivar el risc d'equivocar-te o de ser jutjat, encara que et surti car.
L'autosabotatge i el perfeccionisme
El perfeccionisme és un dels aliats més fidels de l'autosabotatge. Si res no és mai prou bo per ensenyar-ho, no ho ensenyes; si el llistó és inabastable, tens l'excusa perfecta per no acabar mai. «Encara no està a punt» pot mantenir un projecte al calaix durant anys. Sota aquesta aparença d'exigència i responsabilitat, sovint el que hi ha és por: mentre no ho dones per acabat, ningú —ni tu— no ho pot jutjar.
El self-handicapping: posar-se traves per endavant
Hi ha una forma d'autosabotatge que la psicologia té molt estudiada: el self-handicapping, o crear-se obstacles per endavant. Consisteix a posar-te tu mateix una trava —no estudiar, dormir poc abans d'una prova, deixar-ho tot per a l'últim moment— de manera que, si surt malament, puguis atribuir-ho a l'obstacle i no a la teva vàlua. És una manera d'esmorteir el cop abans de rebre'l: si fracasses, «és que no ho vaig preparar», i l'autoestima queda una mica més protegida.
D'on ve: les causes de l'autosabotatge
Ningú es boicoteja perquè sí. Sota l'autosabotatge hi sol haver creences de fons apreses fa temps: «no m'ho mereixo», «si m'hi acosto massa, patiré», «tard o d'hora es descobrirà que no valc». També hi pesen la por al canvi i la comoditat coneguda de la zona de confort, encara que faci mal, perquè el que és familiar sembla més segur que el que no ho és. Sovint tot això s'assenta sobre una autoestima fràgil que, en el fons, no acaba de creure que mereixis que et vagi bé.
L'autosabotatge a les relacions
No tot l'autosabotatge passa amb la feina o els projectes; a les relacions també hi és, i sovint fa més mal. Apartar algú just quan la intimitat creix, provocar conflictes per posar a prova l'altre, o marxar abans que et deixin, són maneres d'evitar-te un rebuig que dones per segur. La lògica de fons és protectora però tràgica: si ho trenques tu primer, no et poden fer mal. El problema és que així confirmes, una vegada i una altra, la por que et movia.
Com deixar de sabotejar-te
El primer pas no és esforçar-te més, sinó entendre't millor. Algunes claus que ajuden:
- Identifica el patró. Observa en quins moments concrets apareix el sabotatge; sol repetir-se sempre en situacions semblants.
- Pregunta't de què et protegeix. Tot sabotatge intenta evitar-te alguna cosa (un fracàs, un rebuig, una exigència). Trobar-ho ho canvia tot.
- Avança amb passos petits. Fites tan menudes que la por baixi prou per fer-ne la primera sense torçar-la.
- Tracta't amb autocompassió. Castigar-te per sabotejar-te només alimenta el cercle; entendre't el trenca.
- Cuida la teva autoestima. Com més et creguis que mereixes que et vagi bé, menys necessitaràs torçar-ho.
Recursos com el del Better Health Channel recorden que l'autoestima es pot enfortir a qualsevol edat, amb pràctica i acompanyament.
Quan demanar ajuda
De tant en tant tots ens posem alguna trava, i sovint en tenim prou aprenent a veure-la. Però quan l'autosabotatge es repeteix sense parar, quan et fa perdre oportunitats, feina o relacions que t'importen, o quan va acompanyat d'ansietat, de bloqueig o de tristor, val la pena demanar ajuda. Trobar-se sempre al mateix lloc sense entendre per què és, precisament, el senyal que hi ha un mecanisme que se t'escapa i que es pot canviar.
Com t'ajuda la teràpia
A teràpia posem llum sobre el teu patró d'autosabotatge: quan apareix, quina por hi ha a sota i de què t'ha protegit fins ara —perquè, encara que et faci mal, en el seu moment tenia un sentit. A partir d'aquí, entrenem maneres noves de respondre que ja no passin per torçar-te la vida. No es tracta de tenir més força de voluntat, sinó de deixar de lluitar contra tu mateix. Ho treballo amb teràpia online en català o castellà.
Si t'hi has reconegut, contacta'm per a una primera valoració sense compromís. I queda't amb una idea: no ets el teu pitjor enemic; ets algú que fa temps que s'intenta protegir d'una manera que ja no li serveix.