T'arriba un correu amb l'assumpte «Només avui, un 40 % de descompte». L'obres per fer-hi una ullada i, vint minuts després, tens a la cistella tres coses que no buscaves. Pagues, notes un petit alleujament i, quan arriba el paquet, el deixes al rebedor amb els altres, sense obrir. Si et passa de tant en tant, sobretot per Black Friday o per Nadal, és força normal. Si et passa cada setmana, si gastes més del que tens o si amagues les bosses perquè ningú no les vegi, potser parlem de compra compulsiva.
En aquest article t'explico què és la compra compulsiva, com distingir-la de comprar molt, per què costa tant aturar-la i què s'hi pot fer, pel teu compte i amb ajuda professional.
Què és la compra compulsiva
Parlem de compra compulsiva quan costa controlar l'impuls de comprar una vegada i una altra, i es continua comprant encara que porti problemes. A la recerca se'n diu trastorn de compra compulsiva, i també oniomania, un terme antic que l'Associació Americana de Psicologia (APA) encara recull al seu diccionari.
No és un problema nou ni l'ha inventat internet. A principis del segle XX, els psiquiatres Emil Kraepelin i Eugen Bleuler ja descrivien als seus manuals els «oniomaníacs», persones que compraven de manera compulsiva i s'endeutaven sense cap sentit (Black, 2007).
Avui el DSM-5, el manual diagnòstic de la psiquiatria nord-americana, no la inclou com a trastorn propi. La CIM-11, la classificació de l'Organització Mundial de la Salut, l'esmenta com a exemple dins dels «altres trastorns especificats del control dels impulsos» (Müller i col·laboradors, 2023). Una part dels investigadors defensa que s'hauria de considerar una addicció sense substància, com el joc patològic (Brand i col·laboradors, 2022). L'etiqueta encara es discuteix, però el problema té tractament.
Comprar molt o compra compulsiva?
Que t'agradi anar de botigues no vol dir que tinguis un problema. Per Nadal o abans d'un aniversari gairebé tothom gasta més del compte, i qui cobra una herència o guanya la loteria es pot donar un bon caprici. El psiquiatre Donald W. Black, de la Universitat d'Iowa, recorda en una revisió sobre aquest trastorn que comprar sovint no és, per si sol, un senyal d'alarma (Black, 2007).
La diferència és en per què compres i en el que passa després. Quan compres per gust, tries, gaudeixes del que t'emportes i, si cal, pots esperar. En la compra compulsiva l'impuls passa per davant, l'emoció de comprar importa més que l'objecte i després acostumen a arribar la culpa i el penediment.
Senyals de compra compulsiva
El 2021, un grup de 138 experts de 35 països va arribar a un consens sobre uns criteris proposats per diagnosticar-la (Müller i col·laboradors, 2021). Traduïts a la vida de cada dia, aquests són els principals senyals:
- Penses molt sovint en comprar, o tens unes ganes de comprar que et costa molt aguantar.
- Entres en una botiga online «només per mirar» i acabes gastant molt més del previst.
- Acumules coses que no fas servir, com roba amb l'etiqueta, paquets per obrir o objectes repetits.
- Compres per sentir-te millor quan estàs trist, nerviós, avorrit o enfadat.
- Les compres t'han portat deutes, discussions a casa o problemes a la feina.
- Quan intentes no comprar, et poses irritable o no pots deixar de pensar-hi.
- Continues comprant, o fins i tot compres més, tot i veure el mal que et fa.
No cal que et reconeguis en tots. Si et reconeixes en uns quants i fa mesos que dura, val la pena parlar-ne amb un professional.
El cicle: de l'impuls a la culpa
Black descriu quatre fases que es repeteixen. Primer arriba l'anticipació, amb pensaments i ganes de tenir una cosa concreta o, simplement, d'anar a comprar. Després ve la preparació, que inclou buscar ofertes, decidir on aniràs o fins i tot amb quina targeta pagaràs. La tercera fase és la compra, que moltes persones viuen amb una excitació molt intensa. I l'última és pagar, que sovint deixa una sensació de buit o de decepció amb un mateix (Black, 2007).
I abans de tot plegat, què hi ha? En un estudi amb dones que complien criteris de compra compulsiva, el desencadenant més freqüent eren les emocions negatives, com la tristesa, l'ansietat, l'avorriment, la ràbia o l'autocrítica. El que sentien en comprar era eufòria o alleujament (Miltenberger i col·laboradors, 2003).
Aquí és on es tanca el cercle. Comprar alleuja de pressa, i el cervell aprèn que és una bona sortida per al malestar. L'alleujament dura poc, però. Darrere hi ve la culpa, que és una altra emoció desagradable i que convida a buscar una altra vegada el mateix consol. Per això, amb el temps, la compra compulsiva s'alimenta a si mateixa (Kellett i Bolton, 2009). Si la culpa et pesa, et pot ajudar l'article sobre el sentiment de culpa.
Per què es compra de manera compulsiva
La recerca apunta a la funció que fa la compra, que és regular el que sents per dins. Els experts del consens de 2021 la van incloure entre els criteris (Müller i col·laboradors, 2021), i per això el treball de fons sol passar per la regulació emocional.
La revisió de Black recull altres factors que hi pesen:
- Sovint va acompanyada d'altres problemes, sobretot depressió i ansietat, però també consum de substàncies o trastorns de la conducta alimentària.
- Tendeix a repetir-se a les famílies, on també són freqüents els problemes d'estat d'ànim i de consum de substàncies.
- Acostuma a començar entre el final de l'adolescència i els primers anys de la vintena. Black apunta que pot coincidir amb el moment de marxar de casa i de tenir les primeres targetes de crèdit.
- És més freqüent als països rics, on hi ha economia de mercat, moltíssima oferta de productes, diners disponibles i temps lliure.
Tampoc no és cosa només de gent amb diners. Algú amb pocs ingressos també pot viure pendent de comprar, i simplement ho farà en botigues més barates. El que es compra més sovint és roba, sabates, joies, cosmètics i objectes per a la casa. Moltes vegades no són coses cares, i el problema és la quantitat (Black, 2007).
Compra compulsiva online, Black Friday i rebaixes
Abans, per comprar havies de sortir de casa i anar a la botiga en horari comercial. Ara la botiga és al mòbil, oberta les 24 hores, amb la targeta desada i un botó per pagar amb un sol toc. Per a qui té tendència a la compra compulsiva, això canvia molt les coses.
En un grup de 122 pacients en tractament per compra compulsiva, una de cada tres persones (el 33,6 %) tenia símptomes de compra compulsiva per internet. Els símptomes eren més intensos com més joves eren i com més ansietat i depressió tenien (Müller i col·laboradors, 2019). L'estrès també hi influeix. Als Estats Units, durant els sis primers mesos de la pandèmia, la compra compulsiva va anar pujant, tant a internet com a les botigues (Maraz i Yi, 2022).
El calendari comercial no ajuda gens. Black Friday, Cyber Monday, Nadal, Reis i les rebaixes de gener s'encadenen en poques setmanes, i cada data arriba amb missatges d'urgència com «últimes unitats» o «només avui». Donald Black ja observava que el problema es nota més per Nadal, en altres festes importants i als aniversaris de familiars i amics (Black, 2007).
Com protegir-te de la compra compulsiva en temporada d'ofertes
- Esborra la targeta desada de les botigues i de les aplicacions. Haver d'anar a buscar-la et dona uns segons per pensar.
- Dona't de baixa dels butlletins i desactiva les notificacions de les apps de compres.
- Si necessites alguna cosa, apunta-la abans en una llista i decideix quant t'hi gastaràs.
- Deixa el que vols a la cistella fins a l'endemà. Moltes vegades les ganes s'apaguen soles.
- Evita comprar quan estàs trist, cansat o al llit a la nit.
- Si vas de botigues, ves-hi amb algú de confiança que t'ajudi a frenar.
Quanta gent té aquest problema
Més de la que sembla. Una metaanàlisi publicada l'octubre de 2026 ha reunit 111 estudis amb gairebé 135.000 persones de 32 països. En mostres representatives d'adults, la xifra és del 4,6 %, és a dir, prop d'una persona de cada vint. Entre universitaris i adults joves puja al 9,2 %, en els estudis de compres per internet és del 5,9 % i en adolescents encara és més alta, però aquestes tres xifres es basen en dades de poca qualitat i cal llegir-les amb prudència (Laskowski i col·laboradors, 2026). Una revisió anterior, de 2016, ja situava la compra compulsiva al voltant del 5 % de la població adulta (Maraz, Griffiths i Demetrovics, 2016).
Durant anys s'ha dit que era «cosa de dones», perquè la gran majoria de persones que demanen ajuda ho són. Black ja sospitava que la diferència podia ser només aparent, i la metaanàlisi de 2026 apunta en aquesta direcció. En les mostres representatives, en les d'adolescents i en les de compres online no hi va haver diferències entre homes i dones, i només en universitaris i mostres de conveniència la xifra era més alta en dones.
És una addicció a les compres?
Al carrer se'n diu addicció a les compres, i té molt en comú amb les addiccions sense substància, com la ludopatia o l'addicció al mòbil. Hi ha un impuls que costa d'aturar, un alleujament momentani, unes conseqüències que no frenen la conducta i recaigudes. El mecanisme també s'assembla al de la gana emocional, en què el menjar fa la funció de calmar.
A Catalunya, la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital Universitari de Bellvitge va comparar 3.324 pacients en tractament per diferents addiccions comportamentals. Els que consultaven per compra compulsiva eren més sovint dones i tenien més símptomes psicològics que els que consultaven per joc, videojocs, internet o sexe (Granero i col·laboradors, 2016).
Abans de parlar de compra compulsiva, això sí, convé tenir en compte dues coses:
- Si les compres desmesurades només apareixen en temporades d'eufòria, amb molta energia i poca necessitat de dormir, pot ser un episodi maníac o hipomaníac. En aquest cas cal una valoració mèdica, i en trobaràs més informació a l'article sobre el trastorn bipolar.
- Si el que compres s'acumula fins a omplir la casa i no te'n pots desprendre, s'hi afegeix un problema d'acumulació. Els experts proposen indicar-ho com una variant de la compra compulsiva (Müller i col·laboradors, 2021), i en un assaig de teràpia era un dels factors que s'associaven a una resposta pitjor (Mueller i col·laboradors, 2008).
Tractament de la compra compulsiva
La teràpia psicològica és el tractament amb més suport, sobretot la teràpia cognitivoconductual (TCC). En un assaig controlat fet a l'Hospital Universitari d'Erlangen, a Alemanya, amb 60 persones, les que van fer 12 sessions setmanals de TCC en grup van millorar significativament més que les que eren en llista d'espera, i la millora es mantenia sis mesos després (Mueller i col·laboradors, 2008).
En aquell programa es treballava per aturar i controlar les compres problemàtiques, aprendre a comprar de manera sana, revisar els pensaments i les emocions associats a comprar i tenir altres maneres de gestionar el malestar. La majoria d'estudis s'han fet en grup, però la teràpia individual també ha donat bons resultats en un estudi de cas (Kellett, Oxborough i Gaskell, 2021).
I la medicació? Una revisió sistemàtica de 2023 que va reunir 13 estudis conclou que la TCC en grup redueix els símptomes, mentre que els antidepressius ISRS i el topiramat no van funcionar millor que el placebo (Müller i col·laboradors, 2023). Black ja aconsellava no confiar en els fàrmacs per resoldre-la. Una altra cosa és que hi hagi una depressió o un altre trastorn al darrere, que sí que pot necessitar tractament mèdic. Quan hi ha deutes, també ajuda un assessorament financer per ordenar-los (Black, 2007).
Com deixar de comprar compulsivament
Hi ha passos que pots començar a fer avui mateix, tant si després demanes ajuda com si no.
Abans que arribi l'impuls
- Reconeix el problema. Black el posa com a primer pas, i sovint és el que costa més.
- Apunta durant unes setmanes cada compra, el que t'hi has gastat i com et senties just abans. Veuràs patrons que ara no veus.
- Posa barreres als diners, com treure la targeta de les apps, pagar en efectiu o demanar al banc un límit més baix.
- Prepara't una llista de coses per fer en els moments de risc, com trucar a algú, sortir a caminar o fer alguna activitat que t'agradi. Black recomana buscar maneres d'omplir el temps lliure que no passin per comprar.
Quan l'impuls ja hi és
- Posa nom al que sents. «Estic avorrida», «estic enfadat amb la meva germana». Només amb això, l'impuls sovint baixa una mica.
- Espera. Les ganes pugen, arriben a un punt màxim i baixen, encara que no compris.
- Allunya't de l'aparador, sigui el d'una botiga o la pantalla. Tanca l'aplicació o surt de la botiga.
- Si recaus, no et castiguis. La culpa és combustible per al cicle. Revisa què va passar i torna-hi l'endemà.
Com ajudar algú que compra de manera compulsiva
Viure al costat d'algú que compra de manera compulsiva cansa. Hi ha factures que no quadren, paquets que arriben cada dia i converses que acaben en retrets. En un estudi, el 68 % de les persones amb compra compulsiva deien que el problema havia perjudicat les seves relacions (Black, 2007). Si és el teu cas, això et pot ajudar:
- Parla del que veus amb fets concrets i sense insults ni ironia. La vergonya fa que la persona ho amagui encara més.
- Pregunta-li com està, no només quant s'ha gastat.
- Abans de pagar-li els deutes, feu junts un pla i acordeu com es gestionaran els diners a partir d'ara.
- Anima aquesta persona a demanar ajuda, i recorda que tu també pots necessitar suport.
Teràpia per a la compra compulsiva a Igualada i online
A la consulta d'Igualada i online acompanyo persones que volen deixar enrere la compra compulsiva. Treballem amb un enfocament cognitivoconductual per entendre què et porta a comprar, quines emocions hi ha al darrere i quines altres maneres tens de gestionar-les, amb pautes concretes per recuperar el control dels diners. Les sessions són en català o castellà. Pots llegir més sobre com treballo les emocions a la pàgina de teràpia de gestió emocional online.
No cal que esperis a tenir deutes per demanar ajuda. Contacta'm i, en una primera conversa sense compromís, mirarem com et puc ajudar.