Són les onze de la nit i entres al lavabo a rentar-te les dents. Al mirall d'augment veus un granet a la barbeta i penses que el treus en un moment. Quaranta minuts després tens la cara vermella, dues ferides que abans no hi eren i la sensació d'haver-ho tornat a fer. L'endemà toca maquillatge, i la promesa que no es repetirà. Si et passa sovint, potser tens dermatil·lomania.
No és presumpció ni falta de voluntat. És un trastorn reconegut, més freqüent del que sembla, i té tractament. En aquest article t'explico què és la dermatil·lomania, com es reconeix, per què costa tant aturar-la i què funciona per deixar de gratar-te la pell.
Què és la dermatil·lomania
La dermatil·lomania, que els manuals anomenen trastorn d'excoriació, consisteix a gratar-se, pessigar-se o arrencar-se la pell una vegada i una altra fins a fer-se ferides, amb intents fallits de parar i amb un malestar o unes limitacions que pesen en el dia a dia. La literatura mèdica la descriu des del segle XIX, però no va entrar al DSM-5 fins al 2013, dins del grup del trastorn obsessiu compulsiu i els trastorns relacionats. L'Organització Mundial de la Salut també la recull a la CIM-11, al costat de la tricotil·lomania, entre les conductes repetitives centrades en el cos.
El servei de salut britànic (NHS) ho resumeix amb una frase senzilla: no pots parar de tocar-te la pell. Es fan servir els dits i les ungles, però també les dents, unes pinces o unes agulles. Perquè es parli de trastorn, gratar-se no ha de ser la conseqüència d'una altra malaltia, com la sarna, ni d'una substància.
Símptomes de la dermatil·lomania
La conducta central és fàcil de descriure i difícil de frenar. La persona es grata o es pessiga grans, crostes, pigues, lunars, cicatrius o petites irregularitats de la pell, sovint per deixar-la «llisa» o «perfecta», fins que surten talls, sang o morats. Altres senyals freqüents són:
- Haver intentat moltes vegades parar o fer-ho menys, sense aconseguir-ho.
- Perdre-hi molta estona, de vegades sense adonar-te'n.
- Tapar les marques amb maquillatge, roba de màniga llarga o tiretes.
- Evitar la platja, el gimnàs o qualsevol situació en què la pell quedi a la vista.
- Sentir culpa després de cada episodi.
Moltes persones noten una tensió abans de començar i un alleujament, o fins i tot plaer, mentre ho fan. En una enquesta a 2.513 adults dels Estats Units, entre una cinquena i una quarta part de les persones que es gratava sense cap motiu mèdic ho descrivia així (Keuthen i col·laboradors, 2010). Aquest alleujament és el que fa que la conducta es repeteixi, i la vergonya que arriba després pot ser el desencadenant del següent episodi.
Dermatil·lomania automàtica i focalitzada
Els investigadors distingeixen dues maneres de gratar-se la pell (Walther i col·laboradors, 2009). En la forma automàtica, la mà hi va sola mentre llegeixes, mires el mòbil o condueixes, i te n'adones quan ja hi ha ferida. El NHS ho inclou entre els senyals: no sempre t'adones que t'estàs gratant. En la focalitzada, en canvi, ho fas a consciència, per treure una imperfecció o per calmar una emoció. Molta gent combina les dues, i saber quina predomina en el teu cas ajuda a triar les estratègies.
Per què passa
No hi ha una sola causa. El NHS la relaciona amb el trastorn obsessiu compulsiu i amb la tricotil·lomania, i en destaca uns quants desencadenants habituals:
- L'avorriment.
- L'estrès i l'ansietat.
- Emocions difícils, com la culpa o la vergonya.
- Problemes de pell com l'acne o l'eccema, i qualsevol granet o imperfecció.
A curt termini, gratar-se funciona com una manera de treure's de sobre una tensió o una sensació incòmoda. El problema és que l'alleujament dura poc, i el preu, a la pell i a l'autoestima, va pujant.
Pot començar a qualsevol edat, però el més habitual és que aparegui a l'adolescència (Ricketts i col·laboradors, 2018).
És més freqüent del que sembla
En una enquesta a més de 10.000 adults representativa de la població dels Estats Units, el 2,1% complia els criteris de dermatil·lomania en aquell moment i el 3,1% els havia complert en algun moment de la vida (Grant i Chamberlain, 2020). Altres estudis situen la xifra entre l'1,4% i el 5,4%, segons com es mesuri, i en una universitat nord-americana arribava al 4,2% dels estudiants, amb més dones (5,8%) que homes (2%).
Tot i així, sovint passa desapercebuda. Moltes persones només consulten per les ferides. En un estudi de l'Hospital Universitari de Zúric amb 154 pacients atesos a dermatologia per aquest problema, menys del 5% van ser derivats a un psicòleg o a un psiquiatre (Anzengruber i col·laboradors, 2018).
A més, poques vegades ve sola. Entre les persones de l'estudi nord-americà que la patien en aquell moment, el 63% tenia ansietat generalitzada, el 53% depressió i el 28% trastorn de pànic.
Dermatil·lomania, acne, dismòrfia corporal i autolesions
Tenir grans o eccema no descarta la dermatil·lomania. Sovint hi ha totes dues coses, i per això convé que el dermatòleg tracti la pell mentre treballes la conducta. El NHS explica que el metge de capçalera et pot derivar a dermatologia si les lesions són greus o si hi ha un problema de pell de base.
La dismòrfia corporal és un altre cas. Allà el centre és la preocupació per un defecte de l'aspecte que els altres gairebé no veuen, i gratar-se és una manera d'intentar arreglar-lo. Si passes hores pensant en com et veu la gent i et grates per corregir-ho, cal mirar-ho des d'aquí, perquè el tractament canvia.
Tampoc no és el mateix que les autolesions. Qui té dermatil·lomania no busca fer-se mal, encara que acabi fent-se'n. Si et grates per castigar-te o per sentir dolor, cal tractar-ho com una autolesió i demanar ajuda com més aviat millor.
Conseqüències a la pell i a la vida
Les més visibles són físiques, com talls, sang, morats, crostes que no es curen perquè es tornen a obrir, taques i cicatrius. Les ferides de la dermatil·lomania es poden infectar, i per això el NHS recomana mantenir la pell neta i anar al metge si un tall no es cura en pocs dies.
Les altres es veuen menys. Hi ha qui deixa d'anar a la platja, qui no es treu la jaqueta a la feina, qui evita la intimitat o qui arriba tard perquè s'ha quedat davant del mirall. I la sensació de no poder controlar una cosa aparentment tan petita pesa molt.
Tractament de la dermatil·lomania
La base del tractament de la dermatil·lomania és la teràpia psicològica. El NHS assenyala la teràpia cognitivoconductual, sovint amb l'entrenament en reversió de l'hàbit, com l'opció més habitual. Una revisió sistemàtica de 2016 va trobar que, de tots els tractaments estudiats, només els conductuals milloraven clarament més que els grups de control, mentre que els assaigs amb antidepressius ISRS o amb lamotrigina no superaven el placebo (Schumer, Bartley i Bloch, 2016). Una revisió més recent dels tractaments sense fàrmacs destaca la teràpia cognitivoconductual, la reversió de l'hàbit i la teràpia conductual reforçada amb acceptació (Loftus i col·laboradors, 2025).
Què es treballa a la reversió de l'hàbit
- Prendre consciència. Apuntes quan et grates, on, què feies i què senties, i aprens a detectar els primers senyals, com la mà que s'acosta a la cara.
- Una resposta incompatible. Quan notes l'impuls, fas durant un minut alguna cosa que no et deixi gratar-te, com tancar el puny o agafar un objecte.
- Canvis a l'entorn. Treure el mirall d'augment, abaixar la llum del lavabo, portar les ungles curtes o posar una tireta a la zona que més et crida.
- Suport. Algú de confiança que t'ajudi a recordar el pla sense fer de vigilant.
A la consulta també es treballa el que hi ha al darrere, com l'ansietat, l'avorriment, la manera com et parles quan et mires al mirall i la vergonya. Aprendre a notar l'impuls sense obeir-lo, en lloc de lluitar-hi, també forma part d'alguns dels tractaments amb més bons resultats.
Pel que fa a la medicació, s'han provat diversos fàrmacs. En un assaig amb 66 adults, el 47% dels que van prendre N-acetilcisteïna durant dotze setmanes van millorar molt o moltíssim, davant del 19% dels que van prendre placebo (Grant i col·laboradors, 2016). L'evidència encara és limitada, però, i qualsevol medicament l'ha de valorar un metge i fer-ne el seguiment. No el prenguis pel teu compte.
Com deixar de gratar-te la pell: què pots fer des d'avui
Aquests consells, que segueixen les recomanacions del NHS, no substitueixen la teràpia, però ajuden a frenar la dermatil·lomania:
- Mantén les mans ocupades amb una pilota antiestrès, un anell o qualsevol objecte que puguis tocar.
- Apunta quan i on et grates més, i intenta evitar aquests moments o preparar-te per a ells.
- Quan arribi l'impuls, aguanta una mica més que l'última vegada.
- Cuida la pell en lloc de gratar-la. Posar-te crema hidratant pot ser una bona alternativa per a les mans.
- Porta les ungles curtes i no tinguis pinces ni agulles a mà.
- Mantén la pell neta per evitar infeccions.
- Explica-ho a algú de confiança.
La dermatil·lomania en adolescents
Com que sol començar a l'adolescència, una edat en què l'acne és freqüent i la imatge importa molt, és fàcil que la dermatil·lomania passi per una mania de l'edat. Si veus que el teu fill o la teva filla té ferides que no es curen, passa molta estona al lavabo o es tapa la cara, val la pena parlar-ne amb calma.
Renyar o repetir «deixa't la cara!» no hi ajuda gaire i acostuma a fer que s'amagui més. Funciona millor reconèixer que costa, oferir ajuda i que el dermatòleg tracti l'acne, si n'hi ha, mentre un psicòleg treballa la conducta.
Quan demanar ajuda
Val la pena consultar si:
- No pots parar de gratar-te, encara que ho intentes.
- Et fas ferides que deixen marca o que s'infecten.
- Et causa malestar o et condiciona el dia a dia.
- Hi dediques molt de temps o evites llocs i persones per amagar la pell.
Si una ferida no es cura en pocs dies, està calenta, fa pus o tens febre, ves al metge. I si en algun moment penses a fer-te mal o a treure't la vida, truca al 024, la línia d'atenció a la conducta suïcida, que és gratuïta i funciona les 24 hores. En una emergència, truca al 112.
Teràpia per a la dermatil·lomania a Igualada i online
A la consulta d'Igualada i online treballo la dermatil·lomania amb un enfocament cognitivoconductual. Primer entenem bé el teu cas: quan et grates, on, què sents abans i després i què has provat fins ara. Després fem servir la reversió de l'hàbit i treballem les emocions que alimenten la conducta, sobretot l'ansietat i la vergonya. Si cal, et recomanaré que un dermatòleg et revisi la pell. Com que forma part dels trastorns relacionats amb el TOC, tens més informació sobre com treballo aquest grup de problemes a la pàgina de teràpia per al TOC online. Faig les sessions en català i en castellà, com a psicòloga sanitària.
No cal que esperis a tenir-ho tot clar. Contacta'm i, en una primera conversa sense compromís, mirarem com et puc ajudar.