Sonen les dotze campanades, t'empasses l'últim gra de raïm i, entre abraçades, ja tens la llista al cap. Aquest any sí. T'apuntaràs al gimnàs, menjaràs millor, llegiràs més i deixaràs el mòbil fora de l'habitació. El 2 de gener comences amb ganes. A mitjan febrer, la bossa del gimnàs torna a ser al fons de l'armari i et dius que no tens força de voluntat. Si et passa cada any, no ets un cas perdut. Passa molt sovint amb els propòsits d'any nou, i la psicologia fa dècades que estudia per què.
En aquest article t'explico per què fem propòsits d'any nou, quants se'n compleixen de debò, per què en fallen tants i què diu la recerca sobre com fer-los durar.
Per què fem propòsits d'any nou
Un any que comença fa l'efecte de pàgina en blanc. Tres investigadors ho van anomenar «efecte del nou començament» (fresh start effect). Van comprovar que les cerques de la paraula «diet» («dieta» en anglès) a Google, les visites al gimnàs i els compromisos per assolir objectius augmenten just després de dates que marquen un abans i un després, com l'inici d'una setmana, d'un mes, d'un any o d'un semestre, un aniversari o un festiu (Dai i col·laboradors, 2014).
Segons els autors, aquestes dates ens ajuden a deixar les imperfeccions en una etapa anterior i a mirar la vida amb més perspectiva, i això ens anima a intentar canvis. L'1 de gener deu ser la més potent de totes, però no és l'única. Més avall veuràs per què això és una bona notícia.
Quants propòsits d'any nou es compleixen
Es diu sovint que gairebé ningú compleix els propòsits d'any nou. Les dades són menys pessimistes.
A finals dels anys vuitanta, un estudi va seguir durant dos anys 200 persones que havien fet propòsits per a l'any nou. Al cap d'una setmana, el 77 % els mantenien. Al cap de dos anys, el 19 % (Norcross i Vangarelli, 1988-1989).
Més d'una dècada després, un altre estudi del mateix investigador va comparar 159 persones que havien fet un propòsit de Cap d'Any amb 123 que volien canviar alguna cosa més endavant però no s'havien fixat cap propòsit. Sis mesos més tard, el 46 % de les primeres deien que el continuaven complint. Entre les segones, només el 4 % deia que havia aconseguit el canvi (Norcross i col·laboradors, 2002). Els grups no es van formar a l'atzar, de manera que l'estudi no demostra que fer un propòsit en sigui la causa, però la diferència és molt gran.
Més recentment, un experiment fet a Suècia amb 1.066 persones va trobar que, un any després, el 55 % dels participants que van respondre consideraven que havien mantingut els seus propòsits (Oscarsson i col·laboradors, 2020). Eren voluntaris i gairebé un terç no va respondre al cap de l'any, de manera que la xifra real podria ser més baixa.
Els propòsits d'any nou més habituals
En aquell experiment suec, cadascú podia formular els seus propòsits lliurement. Segons el primer que va escriure cada participant, es van repartir així:
- Salut física, el 33 %.
- Perdre pes, el 20 %.
- Canviar els hàbits d'alimentació, el 13 %.
- Creixement personal, el 9 %.
- Salut mental i son, el 5 %.
- La resta, el 20 %, tenia a veure amb la feina, els estudis o el tabac, entre altres.
Dos de cada tres, doncs, tenien a veure amb el cos. Potser la teva llista s'hi assembla.
Per què fallen els propòsits d'any nou
Quan els propòsits d'any nou s'abandonen, per la meva experiència sol haver-hi motius més concrets que la mandra. Aquests són alguns dels que apunten la recerca i la pràctica clínica.
Expectatives poc realistes
Polivy i Herman (2002) en diuen «síndrome de la falsa esperança». Esperem canviar més, més de pressa i amb menys esforç del que és realista, i confiem que el canvi ens arreglarà la vida més del que ho farà. Quan la realitat no hi arriba, ho deixem, i al cap d'un temps hi tornem amb les mateixes expectatives.
Massa propòsits i massa vagues
«Posar-me en forma», «ser més organitzada», «cuidar-me més». Són desitjos, però no diuen què faràs dilluns a les set de la tarda. I si a la llista n'hi ha deu, tots competeixen pel mateix temps i la mateixa energia. La foto d'aquest article n'és un bon exemple, amb quinze propòsits en una sola pàgina.
Propòsits formulats en negatiu
«Deixar de menjar dolços», «no mirar tant el mòbil». A l'experiment suec, les persones amb objectius d'aproximació, és a dir, de començar a fer alguna cosa, van tenir més èxit, segons la seva pròpia valoració, que les que es proposaven evitar-ne o deixar-ne una (el 58,9 % davant del 47,1 %). És una associació, no una prova que la formulació en sigui la causa.
El pensament de tot o res
Un dia et saltes l'entrenament o et menges els torrons que quedaven, i conclous que ja ho has espatllat tot. És el pensament de tot o res, una de les distorsions cognitives. Però una relliscada no vol dir haver fracassat. A l'estudi de Norcross i Vangarelli, el 53 % dels qui van mantenir el propòsit havien tingut almenys una relliscada, i la mitjana va ser de 14 relliscades en dos anys. Solien arribar en moments de falta de control personal, d'estrès excessiu i d'emocions negatives.
Confiar-ho tot a la força de voluntat
La força de voluntat compta, però no treballa sola. En aquell mateix estudi, els qui van tenir èxit deien que havien fet servir més que la resta el control d'estímuls (organitzar l'entorn perquè ajudi), el reforç (premiar-se els avenços) i la força de voluntat.
Un hàbit triga més del que et penses
Sovint es repeteix que calen 21 dies per crear un hàbit. Una revisió de 20 estudis amb 2.601 participants dona xifres més altes. En els quatre estudis que ho van mesurar, les medianes per automatitzar un hàbit de salut eren d'entre 59 i 66 dies, les mitjanes anaven de 106 a 154 dies i, segons la persona, el temps variava de 4 a 335 dies (Singh i col·laboradors, 2024). A mitjan febrer, quan a molts se'ns acaba l'empenta, l'hàbit encara s'està formant.
Com complir els propòsits d'any nou
Aquestes estratègies per complir els propòsits d'any nou tenen suport en la recerca.
Tria un o dos propòsits d'any nou
Val més un canvi que aguanti fins a l'estiu que deu que no passin de Reis. Tria el que més t'importa i deixa la resta per a més endavant.
Formula'ls en positiu i en concret
Converteix el «deixar de» en un «començar a». En lloc de «no passar tantes hores al sofà», «caminar mitja hora els dilluns, dimecres i divendres després de dinar».
Un matís. A l'experiment suec, el grup amb més suport va rebre, a més, instruccions per fixar-se objectius específics, amb terminis i fites intermèdies, i no va tenir més èxit que el grup de control. Els autors apunten que un objectiu molt concret també deixa més clar quan no l'estàs complint. Concretar t'ajuda a saber què has de fer. Valora el propòsit per com va el mes, no per cada dia.
Prepara't per als obstacles
Imagina't el que vols aconseguir, pensa quin obstacle és més probable i prepara una resposta del tipus «si passa això, llavors faré allò». Per exemple, «si surto tard de la feina, llavors faré vint minuts de bicicleta estàtica a casa». D'aquesta tècnica se'n diu contrast mental amb intencions d'implementació. Una metaanàlisi de 21 estudis amb 15.907 participants hi va trobar un efecte entre petit i mitjà a l'hora d'assolir objectius, tot i que els autors avisen que l'efecte real podria ser més petit (Wang i col·laboradors, 2021).
Explica-ho a algú
A l'experiment suec hi havia tres grups, i el que va obtenir millors resultats va ser el que va rebre una mica de suport. Els participants llegien informació sobre la importància del suport dels altres, triaven una persona perquè els fes costat durant l'any, responien un qüestionari de seguiment cada mes i rebien un correu amb exercicis. La diferència va ser petita, i el tercer grup, que va rebre això mateix i més material, no va superar el grup de control, de manera que no se sap quina part va ajudar. Una metaanàlisi de 141 articles va trobar que fixar-se objectius funcionava millor quan l'objectiu es feia públic o era compartit per un grup (Epton i col·laboradors, 2017). Digues a algú què vols fer i demana-li que et pregunti com va.
Apunta com et va
Una revisió de 138 estudis amb prop de 20.000 participants va concloure que fer un seguiment del progrés ajuda a assolir els objectius, i encara més quan s'anota i es comparteix amb algú (Harkin i col·laboradors, 2016). N'hi ha prou amb un calendari a la nevera on vagis marcant els dies.
Posa-t'ho fàcil a casa
Deixa les sabatilles d'esport al costat de la porta i la fruita a la vista. Treu les notificacions de les aplicacions que et roben les nits i carrega el mòbil fora de l'habitació. Com menys depengui de decidir-ho cada dia, millor.
Compta amb les relliscades
És fàcil que n'hi hagi. Més de la meitat dels qui ho aconsegueixen en tenen alguna. Quan arribi la primera, mira què ha passat i continua l'endemà. Parlar-te amb duresa no sol ajudar. En una anàlisi de 15 mostres amb 3.252 persones, les que es tractaven amb més autocompassió també eren les que practicaven més conductes de salut, com menjar bé, fer exercici, dormir i gestionar l'estrès (Sirois i col·laboradors, 2015). És una associació modesta, que no demostra causa.
Exemples de propòsits d'any nou ben formulats
- En lloc de «fer més esport», «anar a la piscina els dimarts i els dijous en sortir de la feina».
- En lloc de «menjar millor», «portar carmanyola de casa quatre dies a la setmana».
- En lloc de «deixar el mòbil», «llegir un quart d'hora al llit amb el mòbil carregant-se al menjador».
- En lloc d'«estalviar», «passar 50 euros a un altre compte el dia que cobro».
- En lloc d'«estar menys estressada», «reservar la tarda del diumenge sense plans ni pantalles».
- En lloc de «cuidar la meva salut mental», «demanar hora amb una psicòloga abans que s'acabi el gener».
Quan els propòsits d'any nou et fan més mal que bé
Hi ha propòsits que neixen de les ganes de cuidar-se i n'hi ha que neixen del rebuig cap a un mateix. «Aprimar-me perquè no m'aguanto» no és el mateix que «moure'm més perquè em trobo millor». Els que neixen del rebuig solen anar acompanyats d'autocrítica, de comparacions a les xarxes i de sentiment de culpa cada cop que falles.
Si tens tendència al perfeccionisme, una llista de propòsits es pot convertir en una altra manera d'exigir-te. I si l'autoestima depèn de complir-los, cada relliscada pesa el doble.
Compte també amb els propòsits de pes i de dieta si has tingut una relació difícil amb el menjar. En aquest cas, abans de començar cap dieta restrictiva, parla'n amb un professional.
I si ja has abandonat el teu propòsit?
No cal esperar un altre Cap d'Any. L'efecte del nou començament també s'ha observat després d'un dilluns, d'un primer de mes o d'un aniversari. Abans de tornar-hi, fes-te tres preguntes:
- Què va passar just abans de deixar-ho? Sovint hi ha estrès, cansament o una mala setmana.
- Era massa gran? Per tornar a arrencar, el meu consell és reduir-lo fins que et sembli gairebé massa fàcil.
- El vols tu, o és el que creus que hauries de voler? La revisió de Singh apunta que els hàbits que un mateix tria solen arrelar millor.
Si el que et frena és que ho vas deixant per a demà, et pot servir l'article sobre la procrastinació.
Propòsits d'any nou i salut mental: quan demanar ajuda
A l'experiment suec, un de cada vint participants tenia com a primer propòsit la salut mental o el son. Si el teu és d'aquests, «sentir-me millor» costa de convertir en un pla, i aquí la teràpia pot ajudar.
També val la pena consultar un professional si cada any repeteixes la mateixa llista amb la mateixa culpa, o si darrere del que vols canviar hi ha ansietat, un estat d'ànim baix, afartaments o un consum que no controles. En aquests casos cal alguna cosa més que força de voluntat.
Teràpia online i a Igualada per començar l'any
Si un dels teus propòsits d'any nou és cuidar la teva salut mental, et puc acompanyar. Faig teràpia online i presencial a Igualada, amb sessions en català o castellà. Treballem amb objectius concrets i revisables, pensats per a tu i no per a una llista ideal.
Contacta'm i, en una primera conversa sense compromís, mirarem què necessites i com et puc ajudar.